LLIBERTAT

     Fa pocs dies a Tolosa de Llenguadoc hi ha hagut un assassinat múltiple. En  ocasions  semblants, els diaris, els mitjans d’informació, afirmant amb molta facilitat que la persona que fa una cosa d’aquest tipus, està boja. Inclús en les nostres converses molt fàcilment ho diem: que està boig. No simplement en casos així tan greus també ho solem dir quan una persona fa un crim, un robatori, una cosa greu, amb molta facilitat diem: està boig. Als mitjans de comunicació comencen a subratllar que si de petit era així, i que tenia dificultats, que el pare vivia d’aquesta manera, i en fan un recorregut psicològic que acaba, doncs, mostrant la coherència d’aquesta afirmació. Quan la  psicològica no acaba d’explicar-ho tot anem a la sociologia. Diem perquè estava en tal barri, influït per tal situació, hi havia mala organització, un barri marginal.... Per tant si el problema psicològic no l’ha portat aquí, el problema és social, i per tant qui en té la culpa? El govern, que no preveu les coses amb anticipació. Però és així?

     Sovint en les converses i en reunions solem dir: “si tu t’haguessis trobat en el seu lloc haguessis fet el mateix”. Ho diem molt sovint. I això està dit amb molt bona intenció, per intentar de comprendre, per no judicar i això és bo. Però hem d’anar en compte amb aquesta frase, perquè si seguim aquest fil fins al final resultarà que la persona humana, simplement no és lliure, que la persona humana és simplement fruit de la seva psicologia, o del lloc on ha nascut, de la sociologia, que no és amo de la seva història, que no és lliure, que no som lliures.

     Llegim la Passió des d’aquesta perspectiva, des d’aquesta frase: “si tu t’haguessis troba en el seu lloc hauries fet el mateix”. Si haguéssim estat nosaltres en aquella massa de gent davant el tribunal de Pilat i els nostres líders ens haguessin dit que optéssim per Barrabàs. Si haguéssim estat en aquell lloc, que hauríem fet? portats per la massa, el mateix que tothom?. I si haguéssim estat en el lloc dels grans sacerdots? Els raonaments eren bastant clars, per què van obrar així els gran sacerdots? Per amor al poble, diu Sant Joan al capítol 12: És que si no traiem aquest del mig, vindran els romans, destruiran el Temple, i mataran el poble. O una altra afirmació: Tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir. Si nosaltres ens haguéssim trobat al lloc del gran sacerdot hauríem fet el mateix?. I si ens haguéssim trobat en el lloc de Pilat? Perquè Pilat es trobava entre l’espasa i la paret, o es deixava portar pel poble, o pel poder romà, o una revolta amb una castanya dels romans, que va fer? no podia fer res més que el que va fer?. Si t’haguessis trobat en el seu lloc què hauries fet? I els soldats que el van apallissar i el van clavar a la creu? Complien ordres. I els deixebles? que van fugir? Què podien fer? es jugaven el cap. Van fugir, era el més normal... Si haguéssim estat en el seu lloc hauríem fet el mateix?

     Qui no va fer el mateix? Qui es va desmarcar? Jesús de Natzaret, l’únic que es desmarcà, l’únic que mostrà que la persona humana és lliure, que no és fruit simplement de la seva psicologia, ni de la seva sociologia, ni tant sols en d’una situació límit. La persona no és simplement psicologia, ni biologia, ni sociologia, és lliure, i Jesús ho mostra. Però per què és lliure Jesús? Perquè elegeix entre moltes possibilitats? No! Jesús és lliure perquè el centre de Jesús és la voluntat del Pare; perquè el centre de Jesús, és el Pare, perquè Jesús és la transparència del Pare, perquè Jesús és purament referència a Déu. Déu és el que el fa lliure: lliure de la por, lliure de les situacions que no deixen moure a les persones, lliure de la por a la mort, lliure de tants condicionaments que ens fa perdre la possibilitat de viure i de ser I això perquè Jesús tenia Déu en el centre.

     Hi ha una frase de Jesús que es repeteix molt: la veritat us farà lliures. Però aquesta només és la part final de la frase. La frase sencera diu: “Si us manteniu en la meva Paraula, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures”. La veritat us farà lliures. I com es coneix aquesta veritat?  “Si us manteniu en la meva Paraula”. Una mica més abans diu: “Quan el Fill de l’Home serà alçat damunt la terra coneixereu que jo sóc”. Quan parla de ser exalçat damunt la terra es refereix a la forma de  mort en la que va ser assassinat: la creu,“Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc”. Què vol dir que “jo sóc”? és el nom de Déu, de Jhavé. “Quan seré alçat damunt la terra mostraré que sóc Déu”. Aquesta és la fe nostra, profundament paradoxal, un Déu que mor a la Creu, d’un Déu que mostra la seva essència més profunda a la Creu, un Déu que com dirà ell mateix: “Quan sigui alçat damunt la terra, atrauré tothom cap a  mi”.

     La nostra llibertat és com la de Crist. Crist tenia per centre el Pare, nosaltres tenim per centre a Ell, a Jesús, que ens mostra el rostre del Pare pujant dalt la Creu. El camí de la llibertat on reverbera la llum de la Resurrecció.

DIUMENGE DE RAMS – B- 1 d’abril de 2012

(Is 50,4-7; Salm 21; Fl 2,6-11; Mc 14,1-15,47)