dissabte, 16 de juliol del 2016

Pilot automàtic


 Fa poc hi hagut el primer accident mortal en un automòbil conduït amb pilot automàtic. El cotxe anava a gran velocitat i va xocar amb un camió que havia fet una maniobra estranya. El pilot automàtic va mal interpretar-la i va fer que l’automòbil acabés estavellant-se darrera del camió. Mentrestant l’ocupant, totalment despreocupat de la conducció, estava veient la pel·lícula de Harry Potter, totalment refiat de les possibilitats de la conducció automàtica del vehicle.
Un periodista recordava dues frases del film de Harry Potter que contradeien precisament el que feia  l’ocupant (no conductor) del cotxe. La primera era: “no és bo deixar-se arrossegar pels somnis i oblidar-se de viure”. La segona frase era: “És l’hora de triar entre el que és fàcil i el que és correcte”.
I, certament, quan vivim massa submergits en el nostre món, pendents de les nostres pròpies pel·lícules,  la nostra vida la sentim més segura, més coneguda, però podem oblidar-nos de viure, perquè viure, en un dels sentits més genuïns, vol dir decidir. I cal decidir, no escollint el més fàcil, sinó allò que és correcte. I això no es pot delegar a un pilot automàtic, ni a les enquestes o sota la pressió del que diran. Cal deixar de mirar les nostres pròpies pel·lícules i agafar el volant de les nostres vides. I és això el que categòricament diu Jesús per dues vegades en el text de l’Evangeli d’avui: “Has respost bé: fes-ho així i viuràs”. I al final de la paràbola del bon samarità torna a dir: “Doncs tu fes igual”.
Cal deixar les nostres pel·lícules i agafar el volant i mirar al davant. El cotxe cal que el portis tu. Però les conseqüències poden afectar, i molt seriosament, als altres, tant el que fas, com el que no fas. Tant el sacerdot com el levita tenien posat el pilot automàtic. Estaven tancats en ells mateixos i veien les seves pròpies pel·lícules. Un ferit  a prop del camí dóna peu a tota classe de pel·lícules, que, ara, fins i tot tenen versió a les xarxes i al cine: “Pot ser una emboscada”, “pot ser que m’encomani alguna malaltia”, “ara no puc: tinc el temps molt just”.
Però sonen amb força les paraules del Mestre: “tu fes igual”. Fes igual que el Mestre, que el bon Samarità en majúscula. Fes igual que Jesús, que és el qui s’ha aturat al meu costat i ha guarit les meves malalties, com diu el prefaci que avui resarem: “ha vessat sobre les nostres ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança”.
Per això les seves paraules sonen no simplement com un imperatiu moral, sinó com una promesa de vida. Jesús li diu al fariseu que faci igual; però primerament li havia dit que aquí hi ha la vida. Li diu: “fes-ho i viuràs”.  Ell que, com diu Pau, és imatge del Déu invisible, és la plenitud de tot el que existeix. Per Ell s’ha reconciliat tot l’univers. Ell és la vida. La nostra vida.
No és bo deixar-se arrossegar pels somnis, per les pel·lícules que ens muntem. Cal escollir entre el que és fàcil i el que cal fer. Cal escollir Aquell que ens ha escollit. Cal aturar-se a la vora del camí per guarir Aquell que és la medecina dels nostres mals. El qui és la font de la vida.


Solidaritat o propaganda?


A mitjans de juny, Bill Gates va anunciar des del pis 68è d’una torre de Manhattan la donació de 100.000 pollastres per combatre la pobresa. Gestos com aquest no són estranys entre els personatges més rics del planeta, les grans empreses, la banca o els polítics i no hi saps veure on comença el sentit de solidaritat, l’extravagància, el màrqueting o el desig de dominar i fer callar les organitzacions  humanitàries.
De fet el papa Francesc, per aquelles mateixes dates, es va assabentar que una organització que ell va fundar a favor dels desvalguts quan era arquebisbe de Buenos Aires havia rebut una forta suma provinent d’un ric propietari argentí que, a la vegada, estava posat en el món de la política. El papa va reaccionar immediatament i va telefonar al director d’aquella organització dient-li que immediatament tornés aquells diners. El missatge de Jesús no va per aquests camins d’anar a la recerca de quantioses donacions. Vol, això sí, una Església a favor dels pobres; però una Església pobra a favor dels pobres.
És  Jesús qui envia els seus deixebles. Els cristians ens hem de sentir enviats per Jesús, no anem en nom de cap altre. Com menys lligats a altres interessos, millor. Hem d’experimentar i viure que Ell ens envia i ens sosté i no quedar presoners dels grans d’aquest món, siguin polítics, empreses o bancs. No esdevenir publicitat per a ningú. És Jesús que ens envia: ens envia a nosaltres, a tu, a mi.
I ens envia amb l’esperit de les benaurances: “Benaurats els pobres en l’esperit; d’ells és el Regne de Déu”. Per això ens envia pobres, sense bossa pel camí, ni sarró ni calçat. Ens envia sense grans paraments, amb pobresa i senzillesa. A la muntanya de les benaurances, Jesús també va dir “benaurats els qui posen pau; seran anomenats fills de Déu.” És a dir, som enviats com a portadors de pau. Diu Jesús: “Quan entreu en una casa digueu primer: pau en aquesta casa!”  I, encara més, demana estimar els enemics. Per això, conscient dels perills, ens envia com anyells enmig de llops, però sense armes, sense bastó.  “Benaurats els compassius, Déu els compadirà”. Per això, com la mà estesa de Jesús, ens envia a guarir, ens envia per consolar: “com una mare consola el seu fill, a Jerusalem sereu consolats”, diu Isaïes. “Benaurats vosaltres quan us ofendran i perseguiran per causa meva”: la dificultat de seguir Jesús ja la preveia ell mateix i volia que en fóssim conscients des del començament.
No partim del nostre esforç, ni de la seguretat d’una subvenció, o el recolzament i influència dels poderosos. Normalment és al contrari. Ni tan sols cal partir d’un programa ben fet i planificat, sinó d’un fet que ja ha succeït. Com diu sant Pau: “l’únic que val és que hàgim estat creats de nou”. És el que anuncien els deixebles: “El Regne de Déu és a prop vostre”. Per això, malgrat que nosaltres ho diem molt, Jesús no ens envia a sembrar sinó a segar, en una collita abundant. La collita és abundant! Ja hi és! És el que diu Jesús: “Hi ha molt per segar”. Aquesta és la gran conversió que ens demana l’Evangeli: passar de ser sembradors a segadors. Ens cal demanar uns ulls que ens facin veure una collita abundant allà on nosaltres veiem terra deserta i seca on cal sembrar amb molt d’esforç.
Hem de superar les grans visions de les estadístiques, les grans inversions, els grans mitjans i fixar-nos en aquell que tenim al davant. Obrir els ulls i veure la gran collita. I el que la nova creació ens demana és certament donar, però sobretot donar-nos. I, encara més, saber acollir des de la nostra pobresa el Regne que és a prop nostre que és en la persona de Jesús. Ell és el Regne. En Ell s’acompleix tot el que podem desitjar. “Ell és la nostra alegria, com diu el salm. Ell és qui ens dóna els ulls nous que ens fan veure com de gran és la collita i ens ensenyar a segar, a collir per arreplegar en Ell la nova Jerusalem on brolla com un riu el consol maternal de Déu.


    

Pilot automàtic


Solidaritat o propaganda?