Fa poc hi hagut
el primer accident mortal en un automòbil conduït amb pilot automàtic. El cotxe
anava a gran velocitat i va xocar amb un camió que havia fet una maniobra
estranya. El pilot automàtic va mal interpretar-la i va fer que l’automòbil
acabés estavellant-se darrera del camió. Mentrestant l’ocupant, totalment
despreocupat de la conducció, estava veient la pel·lícula de Harry Potter,
totalment refiat de les possibilitats de la conducció automàtica del vehicle.
Un periodista recordava dues frases del film de Harry
Potter que contradeien precisament el que feia l’ocupant (no conductor) del cotxe. La primera
era: “no és bo deixar-se arrossegar pels somnis i oblidar-se de viure”. La
segona frase era: “És l’hora de triar entre el que és fàcil i el que és
correcte”.
I, certament, quan vivim massa submergits en el nostre
món, pendents de les nostres pròpies pel·lícules, la nostra vida la sentim més segura, més
coneguda, però podem oblidar-nos de viure, perquè viure, en un dels sentits més
genuïns, vol dir decidir. I cal decidir, no escollint el més fàcil, sinó allò
que és correcte. I això no es pot delegar a un pilot automàtic, ni a les
enquestes o sota la pressió del que diran. Cal deixar de mirar les nostres
pròpies pel·lícules i agafar el volant de les nostres vides. I és això el que
categòricament diu Jesús per dues vegades en el text de l’Evangeli d’avui: “Has
respost bé: fes-ho així i viuràs”. I al final de la paràbola del bon samarità
torna a dir: “Doncs tu fes igual”.
Cal deixar les nostres pel·lícules i agafar el volant
i mirar al davant. El cotxe cal que el portis tu. Però les conseqüències poden
afectar, i molt seriosament, als altres, tant el que fas, com el que no fas. Tant
el sacerdot com el levita tenien posat el pilot automàtic. Estaven tancats en
ells mateixos i veien les seves pròpies pel·lícules. Un ferit a prop del camí dóna peu a tota classe de
pel·lícules, que, ara, fins i tot tenen versió a les xarxes i al cine: “Pot ser
una emboscada”, “pot ser que m’encomani alguna malaltia”, “ara no puc: tinc el
temps molt just”.
Però sonen amb força les paraules del Mestre: “tu fes
igual”. Fes igual que el Mestre, que el bon Samarità en majúscula. Fes igual
que Jesús, que és el qui s’ha aturat al meu costat i ha guarit les meves
malalties, com diu el prefaci que avui resarem: “ha vessat sobre les nostres
ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança”.
Per això les seves paraules sonen no simplement com un
imperatiu moral, sinó com una promesa de vida. Jesús li diu al fariseu que faci
igual; però primerament li havia dit que aquí hi ha la vida. Li diu: “fes-ho i
viuràs”. Ell que, com diu Pau, és imatge
del Déu invisible, és la plenitud de tot el que existeix. Per Ell s’ha
reconciliat tot l’univers. Ell és la vida. La nostra vida.
No és bo deixar-se arrossegar pels somnis, per les
pel·lícules que ens muntem. Cal escollir entre el que és fàcil i el que cal
fer. Cal escollir Aquell que ens ha escollit. Cal aturar-se a la vora del camí
per guarir Aquell que és la medecina dels nostres mals. El qui és la font de la
vida.