Eren als inicis dels 70, jo començava la iniciació a l'orde caputxí. Fra Frederic Raurell en aquells moments era un dels frares encarregats de la iniciació i formació dels candidats a la vida caputxina de la nostra província de Catalunya. Fra Frederic Raurell em va fer endinsar-me en la nostra forma de vida d'una manera clara i respectuosa. Per mi fra Frederic va ser  un punt de referència molt important. Em va marcar profundament en molts aspectes, recordo les seves classes sobre la Bíblia. Sobretot quan s'endinsava en la vocació dels profetes i dels grans personatges bíblics. Aquests relats eren per a ell el fil conductor de la Sagrada Escriptura. Perquè de fet era el seu fil conductor de la seva pròpia vida i vocació del Frederic. i també volia que fos el nostre. Era un profund coneixedor de la Bíblia, coneixia les llengües originals i així en podia veure els matisos entrant en el geni de les seves llengües i la seva història. Com també era un expert en la metodologia exegètica i hermenèutica bíblica.

Però el que feia que escoltar-lo fos tant suggerent i et sentissis  interpel·lat i identificat era perquè ho feia des de seva experiència personal. La seva lectura de la Sagrada Escriptura tenia dos aspectes més que cal subratllar. Primer que no es feia simplement des d'una perspectiva intimista, sinó en el context de la realitat en que va ser escrita i també tenint en compte el context actual, il·luminant l' avui i l'actualitat del món en que vivim i actuem i a la vegada deixant il·luminar el text per la realitat actual.

El segon aspecte era la seva coneixença de la filosofia i de la cultura actual que abraçava un horitzó ampli i a la vegada compromès. Era una lectura, era un diàleg amb el món, era una lectura d' un oient de la Paraula, d'un creient. Eren paraules que volien canviar els cors i també una crida profètica contra la injustícia en que estem immersos, a voltes, sense adonar-nos.

Ell parlava d'una escultura de Joan XXIII que hi havia als museus vaticans en que es representava al papa, que realment tenia unes orelles grosses, encara més engrandides i amb les mans fent d'ampliació darrera de les orelles ampliant la possibilitat d'escolta. Era la representació d'un creient i per tant d'un que escolta de Déu. Aquesta era la representació de tot creient. Cada matí l'Església en la pregària del matí es fa seves les paraules del salmista: "tant de bo avui sentissis la seva veu". Aquesta era l'actitud que fra Frederic Raurell volia que fos el pal de la seva vida. Malgrat totes les seves limitacions i contradiccions. Sense idealitzar-lo ja que no era fàcil en la convivència i difícil de que canvies d'opinió. I molt crític tant en la ciència com amb la relació amb els altres. Per a mi no va ser simplement el formador sinó un guia espiritual, un amic.

Personalitat atraient tenia tres fidelitats en que s'havia compromès i treballat tota la seva vida i que recolzaven en l'esforç de ser fidel a la seva crida i a la Paraula. Malgrat el sentit crític amb l'Església, no deixava d'assenyalar-ne els defectes i les opcions poc evangèliques, la seva partinença i compromís amb ella va ser total, sobretot en el mon intel·lectual. Volia una Església que raonés i dialogués amb el seu entorn i fes raonable a fe. Preocupat per l'Església, a vegades era hipercrític, però va ajudar a edificar-la sobretot en el món acadèmic. Fou uns dels promotors de la Facultat de Teologia de Catalunya, on va impartir la docència durant molts anys, marcant generacions de sacerdots i religiosos de Catalunya. Feina aquesta que compartia amb la seva docència a Roma a l'Antonianum i que ampliava en la publicacions en diferents revistes especialitzades en tema bíblic,espiritual i franciscà. També , ja més endavant feu incursions en aportacions sobre temes històrics.

La fidelitat a Catalunya fou també una línea de forta i constant en el seu itinerari personal i com a intel·lectual. Certament els seus llibres i articles especialitzats els feu en diferents llengües (l'italià, l'alemany, l'anglès), però la llengua bàsica en que treballà fou el català. La seva llengua. L'estimava i procurava promocionar-la i embellir-la. El seu català era clar i de fàcil lectura. I això en moments molt difícils durant la dictadura. Sovint els seus sermons eren seguits per la policia que es barrejava entre els fidels que assistien a l'Eucaristia al convent de Sarrià. Fra Frederic havia participat activament en moltes iniciatives per resistir a la dictadura.

Una de les primeres converses que vaig tenir amb ell, jo llavors tenia 20 anys, recordo que li vaig exposar el que volia realitzar essent frare. Com veia el frare com un lluitador per un món nou, per evangelitzar, per fer Església i que en la fraternitat de frares hi trobava el mitja ideal per formar-se i recolzar-se per la seva missió. Aquí fra Frederic va reaccionar molt clar i em va dir : "la fraternitat no és un mitjà sinó una finalitat". No es pot tractar a ningú com un mitjà, em va dir. El germà no és un instrument a utilitzar sinó a estimar t'ajudi o no en el que creus que és la teva missió. Aquest punt, però l'ha viscut amb dolor. A voltes l'actitud crítica el posava en una tensió interna. I això malgrat que els darrers treballs i estudis han estat relacionats amb sant Francesc i el Franciscanisme. Ell va ajudar a la directora de cine liliani Cabani en la seva darrera pel·lícula sobre sant Francesc "Francesco". Estimava profundament Sant Francesc, el va aprofundir i volia fer accessible la seva espiritualitat.

Frederic Raurell, utilitzant les paraules del profeta Jeremies va ser algú profundament seduït per Déu, que l'encarava al misteri de l'home i del seu dolor. A molts va comunicar aquesta set i aquesta capacitat de interrogar-se.

Fra Jacint Duran