Em sembla que era l’any 1993 quan vaig tenir la sort de poder anar a
Israel. Un dels llocs que recordo que em va impressionar més i que encara tinc
molt present a la ment, va ser el lloc que surt avui a l’Evangeli, Cafarnaüm.
Si un dia hi aneu, veure que actualment no hi ha cap ciutat, tot són runes, la
més important de les quals és el que en diuen”La Illa Santa”. Hi ha una església, però a sota , molt ben arreglat hi ha unes runes,
unes runes que per mi són molt venerables, i que m’inspiren molt. I són les
d’aquesta casa que em sentit en l’Evangeli, la casa de Simó Pere. Hi ha unes
d’edificacions a sota que es veuen perfectament que daten del segle I, de
l’època de Jesús i, la casa de Pere. Hi ha tres moments d’edificacions en
aquestes restes. Primer l’edificació del segle I, era un conjunt de cases amb un pati central,
que segurament és on vivia Pere i Andreu, un conjunt de famílies. I sembla ser
que a mitjans del segle I, per tant, després dels fets de Pasqua, es van enderrocar unes quantes parets i es va
fer una sala més àmplia, que segurament servia per reunir-se els cristians. Hi ha
evidències d’això per una sèrie d’inscripcions que s’hi troben, en arameu, en
grec i en llatí, que parlen de Jesucrist, d ‘oracions a Jesucrist, confessions
de la seva divinitat i, fins i tot,
algunes entorn de Pere, Tot això fins el segle IV. Al segle IV els bizantins hi
van edificar una església, que va ser destruïda per les invasions posteriors. Però
no deixa de ser impactant, que aquest
mateix lloc a través dels segles s’hagi conservat.
En l’evangeli d’aquest diumenge és la primera vegada que surt aquest lloc en
l’evangeli de sant Marc: Jesús hi entra amb els seus apòstols, i hi menja. I poc a poc, Cafarnaüm serà la casa de Jesús.
Si ens fixem en l’evangeli de sant Marc, moltes vegades trobarem que dirà: Jesús
era a casa. I aquesta casa vol dir Cafarnaüm. Cafarnaüm era com el lloc
de referència, el quarter general d’on Jesús entrava i sortia. Per tant, era la
primaríssima referència de la primitiva comunitat amb Jesús mateix. I, tant és
així que posteriorment als fets de Pasqua va continuar. Allà Jesús hi vivia, Jesús
allí guaria, Jesús predicava, recordeu que en aquest lloc és on van foradar el sostre per fer baixar el paralític.
Allí Jesús aclaria les coses amagades als seus deixebles. Aquesta manera de fer
de Jesús va continuar en Església en altres llocs. O sigui. altres lloc van
esdevenir com “Cafarnaüms”, tant a Roma com a Jerusalem, com a altres llocs van
esdevenir, “Domus Ecclesiae”. Cases on l’Església es reunia per pregar, per fer
el bé, per ajudar els pobres, etc, etc, com Jesús ho feia a Cafarnaum.
I aquest idea el mateix sant Francesc la va agafar. Francesc que el veien
molt sovint pels camins com Jesús, tenia també el seu Cafarnaüm, era “La Porciúncola ” Santa
Maria dels Àngels. D’allà entrava i sortia, era el seu punt de
referència. I això és el que voldria ser aquesta casa mateix on ara celebrem i
totes les esglésies, són les cases de l’Església, són Cafarnaum. Aquí en
aquesta casa d’Arenys, en aquest convent, i es bo de parlar-ho perquè avui l’Església
vol que es parli de la vida religiosa, doncs entre aquestes parets, hi ha un
grup de frares que intenta fer l’horari de Jesús. Com Jesús s’aixequen abans
d’hora per pregar; com Jesús es reunia i menjava amb els seus deixebles, igual
vivim en comú, en fraternitat, com Ell a Cafarnaüm. Volem que aquesta
casa sigui, com Cafarnaüm, un lloc on Jesús pugui predicar, hi pugui ressonar
la seva paraula, Ell personalment: en l’Eucaristia, en els Sagraments,
també en la catequesi, també en els Grups. Que la paraula de Jesús, Jesús
mateix tingui una casa, un lloc, on pugui expressar-se.
I com Jesús a Cafarnaüm aquesta casa vol estar oberta ,com dèiem en
l’Evangeli, als pobres, als desvalguts que hi són acollits i ajudats. I aquesta
casa,com Cafarnaüm, no vol ser un lloc tancat, d’aquí molts frares s’han
traslladat a molts llocs, a llocs diferents de Catalunya, però no tan sols a
Catalunya, sinó a Amèrica, a l’Àfrica, fins i tot a l’Àsia. És el punt d’on sortim
cap a altres llocs.
L’altre dia estava a Barcelona amb un altre frare, en Jesús, i estàvem allà
asseguts i s’acosten dos joves a
predicar-nos l’Evangeli amb tota eufòria, ell anava amb hàbit, però és igual, i
ens parlava de la seva església amb
molta eufòria i ens va deixar aquest paperet que portava l’adreça del lloc on
es reunien. Em va fer gràcia aquest paperet, fixeu-vos què diu: “Un lugar
que podrás llamar hogar, i una gente que podrás llamar familia”. Crec que
això és molt important. Aquesta intuïció d’aquest grup cristià és el que hauria
de ser totes i cada una de les esglésies, “Cafarnaüms”. No sols unes parets, sinó un
lloc que esdevingui una llar i com ha d’esdevenir una llar? perquè la gent ha
esdevingut una família. I això és el que hem de fer els frares d’una manera més
intensa si voleu, però d’una manera diferent de com ho ha de viure tot cristià.
Cada una de les esglésies hauria de ser una llar on un no se sent en un lloc,
sinó acollit en una família.
Per això és important que hi hagi terciaris, que hi hagin els Grups de
Diàleg i Pregària, que hi hagi la catequesi, que hi hagi grups perquè la gent
es trobi, no amb unes pedres, sinó amb persones, no en un local, sinó en una
llar, no en una organització, sinó a una família.
I perquè això pugui ser així, hem de fer com els deixebles que deien a
Jesús: Tothom us està buscant. Si tots busquem a Jesús amb aquesta
intensitat, aniríem convertint això en una llar i, nosaltres, en la gran
família de Jesús.
DIUMENGE V DE DURANT L’ANY-B-, 5 de febre de 2012
(Jb 7,1-4.6-7; 1
Co 9,16-19.22-23; Mc 1,29-39
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada