ENS PREOCUPA LA VERITAT?

L’estratègia del diable és el títol d’un llibre molt interessant de C.S. Lewis. Tracta de les converses entre dos dimonis. Un, el mestre i, l’altre, el deixeble. En una de les converses el mestre li diu al deixeble: “Em sembla molt bé que vagis induint el teu client cap a la increença, però no et posis a donar-li massa arguments. Val més que li diguis que creure no queda bé, que ningú hi  creu. Digues-li que només creuen els tontos i quatre velletes. Que la gent se’n riurà. Però no et fiquis a donar raons ja que et posaràs en el terreny de la recerca de la veritat i aquest és el camp del nostre enemic, de Déu”. La nostra preocupació no és la veritat, sinó el què diran. Caure en mans dels murmuradors ens preocupa més que la veritat. Encara que també és veritat que ens agrada que parlin malament de nosaltres els qui hem desacreditat d’entrada, però d’aquells de qui depèn la nostra autoestima, ja és tota una altra cosa... Ens preocupa més el què diran que la veritat.

Per això, murmurar és exercir el poder i, per això mateix, és una de les activitats més practicades. El diccionari defineix murmurar dient: “Enraonar dient mal d’algú”. Però aquesta és una darrera definició. La primera és molt més poètica: “Remor suau, confús, que fa l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent”. D’aquí aquella frase castellana: “Si el río suena, agua lleva”. De fet, murmurar és deixar-se portar pel que es diu, com les fulles es deixen portar pel vent o l’aigua, sense saber massa si el que es diu és veritat o no.

Els mitjans de comunicació han fet del rumor quasi una ciència, la seva eina principal, convertint el planeta en una immensa “aldea global” travessada per mils de rumors que mai no es poden comprovar si són o no certs. I sembla que no importi, l’important és no ser víctima d’aquesta xarxa, que malgrat tot anem alimentant repetint el que no sabem ben bé si és veritat, creant un núvol espès i fosc que ho cobreix tot de desesperança.

L’Evangeli sí que està preocupat per la veritat. L’Evangeli de Lluc comença dient: “Havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil he decidit escriure-t’ho en una narració seguida perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut”.

I la finalitat de l’Evangeli és precisament desfer aquest núvol espès que nosaltres mateixos hem creat i en el qual ens hem submergit. A l’Evangeli li preocupa la veritat i això l’avoca a la pràctica, a la realitat.  L’Evangeli va ser escrit per portar la Bona Nova als pobres, als desvalguts; per portar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum. L’instrument també és ben concret: “Jesús començà dient-los: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”.” L’instrument que Déu ha enviat per desfer la fosca és Jesús i actua, com diu l’Evangeli, avui, ara, aquí. Això no queda com un rumor sinó que avui jo el puc comprovar. Confiant en Ell la fosca s’esvaeix, la meva fosca s’esvaeix i recupero la llibertat. Avui, ara, aquí. Jo puc esdevenir testimoni de que això és veritat.

És el que diu el salmista: “Els manaments del Senyor omplen el cor de goig, il·luminen els ulls, donen seny”. Aquest manament, aquesta Paraula, s’ha encarnat en Jesús i és aquesta Paraula la que ha d’ocupar el nostre cor enlloc del ressentiment, la por, els rumors, les enveges, la desesperança. Per això hem de fer nostra la pregària del salmista: “Que les paraules que surten dels meus llavis, i els pensaments que medita el meu cor us siguin agradables, Senyor meu, salvador meu”.

Davant tants rumors el creient és el qui creu amb menys coses, en sap molt poques, però les coneix per experiència “sap la solidesa de l’ensenyament que ha rebut”, com diu Lluc. La veritat que sap i ha experimentat el porta a edificar ponts, espais d’acollida, a desfer pors i foscors. El porta a consolidar el cos de Crist, a fer que la seva presència viva sigui visible i testimoniada, com vol Pau. Un cos fratern on tot s’aguanta, s’edifica, sobre Jesús. Aquesta és la nostra alegria i “el goig del Senyor és la nostra fortalesa”. La veritat ens fa lliures.