NO FER COMPLICAT ALLÒ QUE ÉS SENZILL

Hi ha un pensador i filòsof del segle XIX que es deia Julien Benda, que deia: “el món és senzill, i em posa molt nerviós aquell que el fa complicat. Però també em posa nerviós aquell que allò que és complicat ho fa senzill”. El món és senzill, però quan un s’hi apropa, les coses són molt més complicades. I al revés, allò que als nostres ulls moltes vegades esdevé complicat, una mirada més profunda la veu simple, senzilla, transparent.

Saber discernir, saber veure quan el món que tenim al davant és senzill i que les coses les fem complicades és important. Saber discernir que el que tenim al davant és una cosa complicada i no simplificar-la, és també important.

Estem en un món en què amb molta facilitat es parla amb quatre trets grossos de problemes molt complexes. Es simplifica la realitat. I al revés, davant de situacions molt senzilles es fan complexes, i el que és complex es fa senzill. És una manera de fer del nostre temps que, amb quatre trets, volem tenir la realitat a les mans. I, a la vegada,  tenim tantíssima informació i tantes dades que una cosa senzilla se’ns fa incomprensiblement complicada.

Una de les coses que la primera lectura vol subratllar és la capacitat de discernir allò que és complex d’allò que és senzill, allò que és senzill del que és complex.

Un salm diu: “Tal com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”. Quin és aquest llibre? La Bíblia. El llibre de la meva vida, el llibre del món. És un llibre que cal saber llegir, saber llegir el llibre a la llum de la pròpia vida, i saber-hi discernir quan Déu parla, quan Déu ens diu una paraula.

 Samuel  era petit i encara no sabia entendre la paraula del Senyor. No la sabia entendre ell. Però la va entendre Elí, un sacerdot que no compleix els seus deures i malgrat tot reconeix la Paraula de Déu,i diu: “quan tornis a sentir la paraula que et crida pel teu nom, digues: parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta”. Elí era un mal sacerdot, era un mal profeta, però sabia discernir. A vegades hem de saber escoltar els mals profetes, els mals sacerdots, la mala Església, que malgrat tot sap discernir.  A vegades la gent pecadora, com som tots nosaltres, sabem discernir la Paraula de Déu. Elí era pecador i ho sabia. El nen petit, que no estava capacitat per escoltar-lo, va escoltar la Paraula de Déu i va saber llegir en el llibre de la seva vida.

Saber discernir no està a vegades al nostre abast. Hem de saber discernir una cosa de l’altra, saber discernir quan Déu escriu en el nostre llibre, saber com Déu està escrivint la meva història, com Déu a través de les ratlles tortes va escrivint la història recta de la meva existència. Saber escoltar-lo, discernir i, més encara, dir:“vull fer la vostra voluntat”. No escolta per escoltar, escolta per fer la voluntat de Déu.

A vegades la realitat es presenta no complicada sinó senzilla. I també hem de saber discernir-la. El text de l’Evangeli és ben senzill, una conversa ben senzilla: “Què voleu?”diu Jesús, “Senyor, on habiteu?” Això és el que volem, saber on habita el Senyor. I Jesús diu: “Vine i ho veuràs”. Però cal seguir-lo, cal anar on està Jesús, cal escoltar la seva Paraula, cal anar-hi. “Vine i ho veuràs”. " I estigueren tot el dia amb Jesús". Cal estar amb Jesús, cal anar on viu, cal viure amb Jesús per discernir allò que és i afirmar, com dirà St. Andreu: “Hem trobat el Messies”.

I quan ho diu al seu germà Pere, i Jesús diu: “Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església”. Quan un troba el Messies troba, a la vegada, el lloc que ocupa en el llibre de Déu. I al revés, quan un troba en el llibre de Déu les seves paraules, també troba el Messies.

Tant de bo que sabéssim discernir quan Déu parla a les nostre vides. Tant de bo que sabéssim entendre el llibre de la nostra vida i saber-la llegir, i no simplement per saber, sinó com dirà el salmista “per fer la seva voluntat”. Per això ens ha cridat el Senyor, per fer la seva voluntat, per seguir-lo, per estar amb Ell i, més encara, per ser els seus testimonis: “Hem trobat el Messies”, diu l'apostol. Això portarà a la vocació el mateix Pere. Cal que allò que és per a nosaltres el fonament de la nostra vida, ajudi també a obrir els ulls per poder llegir la vida dels altres.

 

 

Homilia Diumenge II durant l’any
Fra Jacint Duran
14 de gener de 2024