AMICS PER
SEMPRE
L’any 1992 va haver-hi un gran esdeveniment a
Barcelona, els Jocs Olímpics, que van marcar un abans i un després. En aquests
Jocs tenien un himne que, de tant en tant, encara avui ressona. Els més joves
ni se’n deuen recordar, però suposo que entre vosaltres sí que hi ha molts que
el recorden: “Amics per sempre”, que van cantar Els Manolos. Va ser tot un
èxit. El títol “Amics per sempre”volia una amistat per sempre. Podem dir que el
que està aquí en joc és la fidelitat a l’amistat.
Hi ha un tros de la lletra que diu, més o menys, així:
“Jo no necessito parlar perquè endevino que ja em coneixes del tot, perquè em
coneixes des de sempre”. I una mica més endavant, en una altra estrofa, després
de cantar en tots els idiomes “Amics per sempre”, diu: “Quan tu em mires veus
en mi coses que ni jo comprenc, perquè jo et conec des de sempre”. És una
idealització de l’amistat, una amistat transparent, basada en el coneixement
mutu, que no es fa d’avui a demà. A un amic se’l treballa, se li té paciència,
se’l perdona. És un camí llarguíssim de fidelitat. Fidelitat, aquesta és una
paraula que avui en dia està totalment en crisi, tant a les parelles, com als
amics, i fins i tot comercialment. Molts dels grans comerços fan uns plans per
fidelitzar, per fer fidels, perquè vagis a comprar no una vegada, sinó moltes.
Et donen uns avantatges per fidelitzar-te, perquè costa molt fer clients
fidels, i cadascú anem a la nostra. La fidelitat costa molt.
Nosaltres, els cristians tenim un doble nom al nostre
Déu que surt a l’Escriptura i que tenim en comunió amb els jueus: Déu és hesed i
Emet. El hesed vol dir que Déu estima. Però no tenim prou amb aquesta paraula i
posen Emet, que vol dir per sempre. D’aquí ve que diem Amen, és un amor que és per sempre. Hesed i Emet,
així és el nostre Déu. Estima de sempre i per sempre.
Per això l’Advent és bàsicament desenvolupar en
nosaltres la capacitat d’acollir aquest Déu que sempre hi és. Acollir aquest
Déu que, com diu l’Apocalipsi, és "el que és, el que era i el que ha de
venir". Per tant, quan celebrem l’Advent celebrem que Déu hagi vingut en la
persona de Jesús, celebrem el naixement de Jesús. I també celebrem i preparem
la seva darrera vinguda. Déu, Jesús,
vindrà sobre els núvols foscos, i vindrà per alliberar-nos, per posar llum, per
aplegar els seus elegits.
Però també és cert que ve ara, ara, ja. I de vegades
ens oblidem d’això. Ho diu Sant Bernat i
molts altres pares de l'Església. El profeta Jeremies avui deia: Arribarà
un moment que compliré la promesa que vaig fer a David, de fer néixer un plançó
bo. Això ho va realitzar en Jesús. Ara cal que es compleixi l’Escriptura i que
Jesús vingui al final del temps sobre els núvols del cel amb glòria i majestat,
i al final nostre, del nostre temps, de cadascú de nosaltres, Crist sortirà al
nostre encontre.
Però també ve ara. Fixeu-vos en el salm, que diu: “Déu
es revela íntimament als seus fidels”. Ara. I, per això, dirà Jesús: “Estigueu
atents sobre vosaltres mateixos", "pregant en tota ocasió”, perquè
Jesús pot sortir en qualsevol moment, en qualsevol indret de la nostra vida.
Ell està a punt sempre per sortir a l’encontre. Surt i, de vegades no
l’acollim, no sabem acollir-lo. I el fruit bàsic de quan Ell ve és que ens fa
créixer en l’amor. Així ho diu sant Pau, a la carta més antiga que tenim d’ell,
la primera de Tessalònica. Diu: “Que el Senyor faci créixer fins a vessar
l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us
estimem”. Quan Ell ve, ara, i es revela íntimament en el nostre cor, ens ensenya
a estimar, ens fa créixer en l'amor.
Podríem dir que Jesús és l’amic per sempre, i
segurament que podríem adaptar aquesta cançó a Ell, que ens coneix
profundament, que ens coneix més que nosaltres a nosaltres mateixos. Ve al
nostre interior i és present en nosaltres més que nosaltres mateixos que moltes
vegades estem fora de nosaltres, dispersats.
Tant
de bo aquest Advent sigui això, un saber-lo acollir, un saber col·laborar amb
Ell i, sobretot, que ens faci créixer en l’amor.
Homilia Primer Diumenge d’Advent
Fra Jacint Duran
1 de desembre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada