Fa mal estimar?
Acaba de sortir fa poc un llibre en què l’autora
remarca una frase: “Estimar fa mal”. Aquesta és la tesi del llibre. Curiosament
hi ha un altre llibre de fa més temps, que fins i tot és l’oficial que fan
servir els mestres, si no he entès malament, que diu: “Estimar no fa mal”, o
sigui, tot el contrari del que diu aquesta noia.
En el primer llibre aquesta noia explica tots els
problemes que ha tingut de relació amb altres persones que ella estimava i que
estima, i que no ha estat fàcil la relació, ha estat difícil. Cada vegada
d'aquestes relacions en surt amb una
ferida.
En canvi, l’altre llibre, “Estimar no fa mal”, està
fet per nois i joves de deu a dinou anys. És un llibre dirigit als joves, també
als mestres i als pares, perquè mirin d’ajudar en situacions conflictives, quan
veuen que aquella relació és violenta, o hi ha abusos, o no és el que hauria de
ser. El llibre dona pautes als joves d’aquestes edats i als seus formadors per
sortir d’aquests conflictes. Per tant, encara que el llibre es tituli així, de
fet parteix de les dificultats d’estimar i intenta sanajar-les.
Podríem dir que la finalitat de la vida humana,
l’assignatura que tenim més important a la nostra existència és aprendre a
estimar, faci mal o no. Aquesta és la nostra finalitat. I podríem dir que un
punt importantíssim de l’aprendre a estimar és que no aprendrem a estimar si no
ens hem sentit estimats. Ens hem d’haver sentit estimats per poder estimar.
Com diu sant Joan de la Creu, “donde no hay amor pon
amor y sacarás amor”. "El amor produce amor". Aquesta és l’actitud
bàsica. No es transmet a través d’idees o de pensaments, l’amor s’aprèn rebent
amor, estimant.
I aquesta és la gran notícia dels cristians que ens
costa tant, almenys a mi, de mastegar i fer-nos-ho posar en el cor: que Déu ens
estima. Aquesta és la veritat que hauria d’omplir el nostre cor i ser el motor
profund per estimar. De fet, els textos del Nou Testament n’estan plens.
L’Antic Testament també, però el Nou encara més. “Déu ha estimat tant el món
que ha enviat el seu Fill, no per condemnar-lo sinó per salvar-lo”, de
l’evangeli de sant Joan. Sant Pau diu: “Crist m’ha estimat tant que s’ha donat
fins a la creu per mi”. És sentir aquest amor de Déu en Jesucrist per nosaltres.
Això és de la carta als Gàlates. A la carta als Romans té un tros preciós, del
capítol vuit, que diu: “Qui ens separarà de l’amor de Crist? Les tribulacions,
les angoixes, els problemes, la nuesa, la fam? De tot això en sortim fàcilment
amb l’ajuda d’Aquell que ens ha estimat. Ni la mort, ni la vida, ni el present,
ni el futur, ni el que hi ha a dalt, ni el que hi ha a baix ens podrà separar
mai de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist”. Sant Pau està dient una
cosa que ell ha viscut. No és que la força de l’amor arregli els problemes de
la vida sinó que dona força per afrontar-los, i per fer el més important, estimar. Aquest és el
missatge. I el que hem de posar en el nostre cor a través no només de
pensaments, sinó sobretot de la pregària i d’estimar. Estimant aprenem a
estimar.
Nosaltres podem estimar perquè Déu ens ha donat el seu
Esperit Sant i ha vessat en els nostres cors el seu amor. Ens ha capacitat per
estimar. Déu mateix encén la guspira mostrant-nos com estimar, però no
simplement això, sinó que ens infon el seu Esperit i, infonent-nos el seu
Esperit, infon la seva capacitat d’estimar.
Nosaltres podem salvar, ajudats per Déu, moltes
situacions. “Donde no hay amor pon amor y sacarás amor”. I on hi ha amor, hi ha
sentit de l’existència, la vida pren sentit. On hi ha amor val la pena viure.
Certament Déu podria dir: “Estimar a mi m’ha fet mal”. Certament, el va portar
a la creu. Quan parlem de l’amor no parlem de qualsevol cosa. Estem parlant de
Déu mateix. I només coneix Déu, no el qui sap moltes coses, sinó el qui estima.
Diu sant Joan: “Aquell que estima coneix Déu”. La font de l'amor és Déu, perquè
Déu és amor.
Demanem al Senyor la capacitat de centrar-nos en el
més important, la capacitat d’estimar. Tenim un exemple transparent, algú al
qui seguir, que és Jesús, i obrir-nos al seu Esperit que cova en els nostres
cors.
Homilia Diumenge XXXI durant l’any
Fra Jacint Duran
3 novembre 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada