Homilia Festa de la Presentació del Senyor

2 de febrer de 2024

 

Una de les pregàries que més es repeteixen, juntament amb el Pare nostre, i a vegades una mica més fins i tot, és l’Ave Maria. Aquesta pregària, tal com la resem actualment, té dues parts. La primera és: “Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vós. Beneïda sou vós entre totes les dones”. Aquesta primera era la part antiga. Fins al segle XIII, els comentaris espirituals que tenim, només posen aquesta primera part, la que es treu del principi de l’evangeli de sant Lluc, en l’anunci de l’àngel i la lloança que fa santa Elisabet. Aquesta era la primera part, que va durar fins al segle XIII.

Després, poc a poc va anar sortint la segona part: “Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amen”. Voldria subratllar les darreres paraules: “Ara i en l’hora de la nostra mort”. Podríem dir que estan com insinuades en la pregària que fa Simeó: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau”. Per tant, és en l’ara i en l’hora de la nostra mort. Són dos moments que són els més importants: ara i en l’hora de la nostra mort.

L’Ave Maria, aquí podria estar inspirat, o connectat amb l’espiritualitat de la pregària de Simeó. Li dona molta importància a l’ara. Tant és així que a la litúrgia aquest “ara” es fa servir dient  “avui”; "avui el Senyor a ressuscitat" o "Avui el Senyor ha pujat al ce" "Avui" és el ser contemporani de Jesús i dels seus misteris . Per tant, ens fa contemporanis de Jesús. “Avui Jesús entrà al temple”. Ara Jesús, en aquesta celebració, entra en el temple. Aquest “ara” ens posa en contacte amb la manera de ser de Déu, que és absolutament present en tot, i ens demana que ara, en aquest moment, no demà, no quan estiguem fora..., sinó ara. Tant és així que l’evangeli de sant Marc i els altres Evangelis, subratllen sempre que els deixebles fan sempre les coses" immediatament". I també Jesús. Quan Pere s’enfonsa en l’aigua, "immediatament" Jesús li dona la mà. Immediatament, ara, en aquest moment és qun el Senor intervé i ara ens demana la resposta de la nostra fe.

Aquest és el punt que ens posa davant d’aquesta imatge tan bonica de Simeó. Ara, finalment té als seus braços l’acompliment de les promeses de Déu. Ara. “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau”, perquè ja té en els braços aquest immediatament, aquest ara de Déu complert.

I els textos de la Bíblia subratllen molt la festa de la Presentació com una prolongació de l’Epifania de Jesús.  Jesús és la llum. Aquest Crist que manifesta Déu, perquè és Déu, és llum de llum, es manifesta en la lluminositat, en l’ara. Fixeu-vos que a la nit de Nadal es proclama el text d'Isaies “els pobles que caminaven a les fosques han vist una gran llum; una llum resplendeix pels qui vivien al país tenebrós”. També serà la llum que a mitjanit guiarà al mags. També serà la llum que avui esclata enmig del temple quan Jesús infant hi és presentat. També serà la llum del dia del bateig de Jesús. També serà la llum de la Transfiguració. Però, sobretot, la llum de la Resurrecció. És una anticipació d’aquesta lluminositat que té la nostra fe i que ens converteix a nosaltres també en llum de llum, ens fa resplendors de la llum de Déu que és Jesucrist. Sobretot subratllant que la presentació de Jesús al temple és l’anticipació de la Pasqua. Jesús es presenta en el temple i els que el reben tots són pobres: Maria, Josep, els pastors, Simeó, Anna..., tots són pobres. Però hi ha una diferència: els joves, Josep i Maria, curiosament són els qui compleixen la llei. Tota l’estona que surten Josep i Maria el text de Lluc diu: “Tal com la llei prescriu”. Per tant, estem aquí com si Josep i Maria, juntament amb Jesús, acollissin la llei antiga. I, per altra banda, la llei antiga, representada per Simeó i Anna, ells estan moguts per l’Esperit Sant, acullen,  la novetat de l'Esperit. És com un trobament dels dos Testaments.  Jesús, que és l’Anyell de Déu que entra en el temple per sacrificar-se i obrir-nos el camí que porta a la vida. I això, que serà en l’hora de la nostra mort, ara, també el Senyor ens l’obre, ens el mostra, ens l’ofereix.

Tant de bo que en aquesta celebració reconeguéssim Jesús partint el pa, l’acollíssim com a temple seu que som i el portéssim en la vida com resplendor que il·lumina en lloc fosc.