dijous, 30 de desembre de 2021

 

OBRIR FINESTRES

 

En una emissora de radio que estava molt ben organitzada, hi havia diferents departaments: el departament dels programes per fer riure, hi havia el departament dels programes d’informació... cada programa estava en el seu departament. I hi havia un, un departament per a l’home del temps. Aquest home del temps, lògicament, tenia el seu espai per dir i predir el temps que feia. Un periodista que hi havia al seu costat el veia cada dia amb tot ple de mapes, connectat a l’internet;  passant i repassant  informacions que li venien del Meteosat i d’altres satèl·lits, informacions de la Xina, dels Estats Units, de Bèlgica... de tot arreu, per calcular quin era el temps que faria. Però, de tant en tant, el veí, company  periodista, el trobava mirant per la finestra, amb la finestra oberta i mirant el cel. Mirant quin temps feia realment. El company, en broma, li deia: “això és trampa”.

Però, no. Ens poden ajudar molt els mapes per saber el temps, ens serveixen molt les informacions de tot el món per predir el temps, i això està molt bé, però, de tant en tant, hem d’obrir la finestra i mirar directament.

Això ens passa en moltes coses. Estem informadíssims de moltes enquestes, informadíssims  del tant per cent de moltes coses, però poques vegades obrim la finestra i mirem la realitat directament. Certament, a vegades, l'home del temps prediu que pel Maresme plourà, i ja sabeu que moltes vegades que es prediu que al Maresme plourà, a Arenys no plou. Per què? Perquè té una constitució geogràfica que fa que plogui menys que a Caldetes i Canet. És així. Per tant, s’ha d’obrir la finestra... perquè si mires internet diu que està plovent i si obres la finestra veus que no plou.

S’ha de mirar directament la realitat. S’ha d’obrir la finestra i veure la realitat, estem massa fixats en maquinetes, tants per cents, informacions i desinformacions... Mirar directament als altres, als ulls dels altres. Mirar què fan, escoltar... Però, sobretot, la pròpia Escriptura ens demana obrir una finestra molt important, que normalment no tenim en compte, per predir i per fer les nostres decisions, que és la finestra de la nostra consciència. Quantes vegades projectem, fem opcions tenint en compte les repercussions econòmiques, els problemes familiars, els problemes socials... tot el que vulguis, però poques vegades obrim i ens preguntem: És bo o és dolent? Més encara, obrir aquesta finestra i deixar que no sigui jo qui miri, sinó deixar que la mirada de Déu reposi sobre meu. La consciència és el més humà, és el que ens fa humans.

La consciència no és simplement els meus últims embolics mentals o els meus gustos. La consciència, normalment, si és consciència treballada, ens farà fer el contrari dels meus gustos, perquè no és que li pregunti que és el que m’agrada, sinó el que és bo, això li pregunto. Per això la majoria de vegades no li mirem la cara, perquè moltes vegades ens dirà el revés del que desitgem. Al revés.

En els Fets dels Apòstols es diu clarament: “Cal obeir Déu abans que els homes”. Cal ser fidel a la consciència abans dels meus interessos. Cal obeir la consciència abans que el és políticament correcte. Cal obeir la consciència abans que els meus gustos. Cal escoltar la consciència. Cal obeir Déu abans que els homes. I, fixeu-vos, que normalment ens porta la contraria, per això no l’escoltem.

En  l’evangeli es veu clara aquesta "mania" que té Déu de portar-nos la contra, perquè vol el bé, no el nostre gust. Diu Jesús: “Heu sentit a dir que qui dirigeixen les nacions tracten als altres com a amos, i els grans personatges els tenen sota el seu poder”. És normal, estadisticament. Passava a l’època de Jesús i passa ara. Però fixeu la frase de Jesús: “Entre vosaltres no ha de ser així”. El creient ha de tenir clavat en el cor que no es pot guiar per les estadístiques, ni pel que majoritàriament es fa. “Entre vosaltres no ha de ser així. El qui vulgui ser primer que sigui el darrer. El qui vulgui ser el principal, que sigui el vostre esclau, el vostre servidor”. I això com Jesús, perquè el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir. “Jo no he vingut perquè em serveixin”. El Fill de l’Home ha vingut per servir i donar la vida. Igualment nosaltres.

Sant Joan de la Creu, mostra la fe com un camí . El camí de la fe s'ha de fer pas a pas però sobretot s'ha de saber per on es va i a on va. Diu sant Joan de la Creu: “Si vols fruir (gustar, diu ell) del que no frueixes, vés a on no frueixes. Si vols saber allò que no saps (i que intueixes en el fons del teu cor), has d’anar allà on no saps. Si vols tenir allò que no tens, vés a on no tens. Si vols ser el que no ets, vés per on no ets". És el camí del no ser, del no saber, del no tenir, del no fruir, el que ens posa en el camí de l’autenticitat. La consciència ha expressar-se més enllà dels meus desitjos i de les meves teories, perquè el bé, que es revela en Jesús de Natzaret, està per damunt de tot. Quan parlem de la consciència ens hem de posar de genolls i deixar que la llum de Déu il·lumini el més íntim del nostre cor. La seva llum ho omplirà tot.

Homilia Festa de Sant Jaume
Fra Jacint Duran
25 de juliol de 2021