L'aguila i la gallina

Gairebé segur que no sabreu què vol dir aquesta paraula: serendipitat. És una paraula que es va crear al segle XVII i que va caure en desús i torna a fer-se servir actualment en cercles d'estudiosos.

Què vol dir aquesta paraula que ve de l'anglès? Vol dir: fer un descobriment impensat. Vol dir que  tu estàs investigant una cosa o estàs fent una cosa amb una finalitat, i descobreixes una altra que no té res a veure amb el que estaves buscant. Per tant, vol dir allò que un troba sense buscar-ho,  buscant una cosa i en troba una altra que no buscava, que no cercava ni que pensava que existís. Per exemple: el marcapassos, que és un element que molts porten, és un gran invent que fa que les persones puguin tirar endavant i normalitzar la seva salut. Però el marcapassos no va ser descobert pels metges, ni per tècniques mèdiques, ni per raonaments mèdics... res de tot això. Era un enginyer que treballava l'electricitat, a principis del segle XX. Estava buscant una altra cosa per arreglar que no tenia res a veure amb la salut. I buscant això, va trobar una cosa que el va estranyar. Va consultar als seus amics metges i, poc a poc, s'ha anat implantant. I ara es fa d'una manera relativament fàcil i que salva moltes vides.

També va passar amb el senyor Fleming, ja ho sabeu. Ell estava investigant una cosa, que no tenia res a veure amb el que va descobrir, que va ser la penicil·lina. Però estava buscant una altra cosa, estava fent un planter de fongs.

I el més conegut  de tots és el senyor Cristòfor Colom, que va sortir per arribar a les Índies i es va trobar amb Amèrica, que no hi era ni en el mapa. Busques una cosa i en trobes una altra.

Això passa a la vida. Moltes vegades ens proposem una cosa, ens capfiquem i busquem i busquem allò... i en surten altres coses, que a vegades, per la nostra tossuderia pel que estem buscant, no valorem el que hem trobat. Com si Fleming hagués fet fàstics a la penicil·lina i hagués passat de llarg. Moltes vegades a la vida, quan un va buscant sempre el mateix, a vegades no mirem, ni ens entretenim, ni valorem allò que la mateixa vida ens va portant, o potser que el mateix Déu posa al nostre abast, i ho menyspreem. I, a vegades, ens anem queixant que no hem trobat a la vida el que buscàvem, quan Déu ens estava donant una cosa molt millor.

Això és el que els hi va passar als jueus contemporanis a Jesús. Ells esperaven el Messies, i Déu els hi va donar el Messies, més que el Messies. Buscaven un Messies concret i van trobar més que el Messies, el Fill de Déu, Déu encarnat. Però no responia al que ells buscaven. Ells buscaven una altra cosa, tant és així que van passar per sobre i el van matar, capficats en una altra cosa. Certament que és difícil, perquè l'Antic Testament parlava de coses molt concretes. Per exemple,  llegim en un text d'Ezequiel, en què parla de que Déu agafarà un cedre magnífic i el plantarà a una muntanya alta de la serralada d'Israel, un cedre, que creixerà i a les seves branques i als seus fruits penjaran... Un gran cedre. Ve Jesús i a què compara el seu Regne? El compara amb una planta de mostassa. No sé si l'heu vista mai. És una planta patxanguera, és d'una alçada petita... I ell, malgrat tot, la fa servir. Per què? Ell vol mostrar-nos un Regne més profund però que no s' adiu al que nosaltres busquem.

També el llibre d'Ezequiel compara Déu amb una àliga immensa, amb unes plomes frondoses, immensa. També surt en els salms aquesta comparació. En canvi, Jesús, a què compara Déu? A què es compara a si mateix? Recordeu, que quan està al costat de la muralla de Jerusalem, amb què es compara a si mateix o a Déu? No amb una àliga frondosa, sinó amb  una gallina lloca. "Jo he volgut aplegar-vos sota les meves ales com una gallina". I dius, Mare de Déu, quina diferència! Ells esperaven un cedre, esperaven un àliga, esperaven el Regne, i què es troben? Amb Jesús humil i senzill que parla de la petitesa d'una llavor plantada que creix i puja. Buscaven una cosa, en troben una de més gran, però no la valoren.

És el que es va trobar sant Francesc, i sant Antoni. Sant Francesc, què volia quan era jove? Ser un gran guerrer, ser un cavaller victoriós. Què va trobar? Els leprosos. I allò que li era amarg, Déu el va conduir, i allí allò amarg se li va convertir en una dolçor que no el deixà en tota la seva existència.

O com el pobre sant Antoni, que volia anar al Marroc, i l'aigua se'l va emportar a Itàlia. Es volia dedicar a la contemplació, i el van dedicar a la predicació. Tot el contrari del que buscava, i aquí va trobar la seva missió. El seu tresor.

De fet, el text d'Ezequiel, del cedre, la litúrgia cristiana l'ha transformat. Aquest cedre plantat en la muntanya alta de la serralada d'Israel, que sobresurt, sobretot tots els altres arbres, un himne de la litúrgia cristiana en diu que és la creu de Nostre Senyor Jesucrist, que estén les seves branques sobre el món, que penja els fruits de vida eterna, del qual brolla l'arbre de la vida del centre del paradís, que vivifica tota la humanitat. A Ell ens demana girar el rostre, per poder entendre que allò que no busquem, i que el Senyor posa al nostre abast, és molt més gran del que puguem imaginar. Obrim els ulls a allò petit, a allò senzill, però allí hi és el Senyor de la Glòria, allí és d'on surt la llum que treu les tenebres del nostre cor i de la humanitat.

 

 

Homilia Diumenge XI durant l'any
Fra Jacint Duran
13 de juny de 2021