divendres, 19 de març de 2021


Una altra vida a Mart?

 

Els Estats Units i algunes altres nacions, entre elles algunes europees, van fer i enviar un enginy a Mart, que es diu “Perseverance”. Ha arribat a Mart el 18 de febrer,  i ha començat a fer fotos d’una gran nitidesa. No és la primera vegada que s ‘envien coses a Mart. La finalitat de l'actual enginy és ben concreta, és saber si hi ha vida a Mart, o n’hi ha hagut. Perquè ja sabeu que dintre de Mart hi ha aigua, encara que la seva atmosfera és molt poca cosa i, per tant, la vida és molt difícil que hi sigui, però aquesta és la feina d’aquest enginy, saber si hi ha vida o n'hi ha hagut vida.

I hom es pregunta. A Mart no sabem si n’hi ha de vida o no n’hi ha, però l’altre dia algú em deien: “I a la Terra, hi ha vida?” Perquè certament que hi ha vida biològica , però vida, vida, de veritat, n’hi ha? Aquesta és la pregunta.

De fet, aquestes investigacions a Mart han portat a unes certes elucubracions i a projectes ben concrets. Fins i tot hi ha hagut un grup de gent que estan a Barcelona i a l’entorn d’institucions de per aquí, que han projectat de fer-hi fins i tot una ciutat, que es dirà Nüwa, que és el nom d’una deessa creadora xinesa. I es preveu que hi puguin viure un milió d’habitants, i això en pocs anys. I la finalitat, quina és? La finalitat és: “Per salvar la Terra cal entrar a l’espai”, deia un dels organitzadors. Més encara, es vol fer allí una espècie de prova per canviar la manera de viure dels humans, perquè no vivim com cal, i estem destruint-ho tot.

I hom es pregunta: S’ha d’anar a Mart per saber com hem de viure nosaltres? S’ha d’anar a Mart per preguntar-se si hi ha vida? Potser sí que cal anar a Mart, jo no dic que no s’hagi de fer. Però, i la vida d’aquí? I la nostra vida?

 A més puc preguntar: Hi ha vida després de la mort? És la gran pregunta de la humanitat i de l'home concret. Creiem que hi ha vida després de la mort? I certament que val la pena preguntar-se això perquè són molts segles que estarem morts, més que no pas els que estarem vius, per suposat. Però també cal preguntar-se: Hi ha vida abans de la mort? Vivim o no vivim, o simplement sobrevivim? Hi ha vida ara? Tinc vida? Pel cristià hi ha vida després de la mort, i hi ha vida abans de la mort. Però per trobar aquesta vida cal un canvi profund del cor. Com mai el futur de la humanitat depèn del canvi del nostre cor, i no del canvi del cor del veí, sinó del meu, del meu. O canvio jo o això no funciona. Per això és la conversió el que predica l’Església en l’època de Quaresma i tot l'any. El problema és  el cor de la persona humana, o canvia el meu cor o això no funciona, o ens anem tots en orris.

I no estic parlant del cor de l’altre, ni del d’aquell que està assegut ara al meu costat en el banc, sinó del meu. Jo he de canviar. Únicament jo. No he d’esperar la conversió dels altres. Soc jo. Jo he de girar-me, jo he de viure la vida del revés del que la visc perquè el pecat m’ha posat cap per avall. Per això Déu ha hagut d’intervenir d’una manera tan crua. Com di sant Pau: “Uns volen miracles”. Com ara, també volem ara diversió, volem xous, diversió... ho volem tot. Continua Pau; "altres volen saviesa", ciència, tècnica, "però nosaltres prediquem un Messies crucificat, escàndol per a uns i absurd per als altres”. "Déu ha volgut salvar-nos per aquest absurd", "escàndol per a uns, absurd per els altres". Ha volgut posar davant nostre el món a l’inrevés, o, millor al dret, perquè ens adonem que el mal ha posat el món cap per avall. Cal redreçar-lo.

I aquest Crist crucificat, aquest Messies crucificat, aquest Déu crucificat el lloem i el beneïm perquè és el mateix que ha ressuscitat. Ho llegim en l’evangeli de Joan en el capítol segon, on Jesús diu: "destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies" .L'evangelista continua dient: “Quan Jesús ressuscità d’entre els morts comprengueren aquestes paraules de Jesús i cregueren en Ell”. La resurrecció de Jesús és la llum que fa comprensible i fa  adonar-nos que hi ha una altra vida, ara,i per sempre. És possible una opció diferent del món que hem fet. Hi ha un altre projecte. El projecte està fet i realitzat en Jesús i proposat per a nosaltres.

Quan un veu el món,  la creu, sota la llum del ressuscitat, el mon es capgira, veu que el vençut és el qui ha vençut, que aquells que es creien triomfadors són els que han perdut, que els petits són els grans i que els grans són els petits. Viu el món tal com Déu el veu. Hi ha una altra vida, ara i per sempre, de la qual Jesús n’és la porta d’accés.

Sant Ambròs és un dels Pares de l’Església occidental més importants, mestre de sant Agustí, que va morir el 397, i va ser elegit bisbe fins i tot abans de ser batejat. Un gran personatge. I aquí voldria llegir-vos un text seu que mostra a algú que ha vist, ha viscut i ha palpat l’altra vida, aquesta vida que Déu ens posa tant a prop a través de Jesús. Diu així: “On hi ha el cor de l’home, allà hi ha el seu tresor. Ja que Déu és bo, adheriu-vos a Ell amb tota la vostra ànima, amb tot el vostre cor, amb tota la vostra força, per viure així, dins de la llum,  contemplar la seva glòria i fruir de la gràcia d’aquest goig sobrenatural. Adrecem les nostres ànimes envers Ell, unim-nos a Ell. Això sobrepassa qualsevol cosa que puguem pensar, imaginar... i proporciona la pau, una pau que ultrapassa tot sentit, tota expectativa. Aquest és el bé que ho penetra tot, vivim dintre d' ell i en depenem. Déu és l’únic bo”.

Homilia Tercer Diumenge de Quaresma
07/03/2021
Fra Jacint Duran