divendres, 22 de gener de 2021


 

SAGRADA FAMÍLIA

Els frares d'Arenys, per felicitar el Nadal, hem enviat una postal en la qual surt el nen Jesús, la mare de Déu i sant Josep, com és normal i com correspon. Però amb una certa diferència. Quina és? Doncs que el nen Jesús no està en braços de Maria sinó que està a les mans de Josep, que l'alça i el presenta.

No hem estat originals nosaltres, perquè hem rebut diferents postals en les quals es veu que és Josep el qui acarona el nen Jesús que té a les seves mans, agafant el nen Jesús... tant pintures o dibuixos actuals com antics. Hi ha una pintura de Murillo del segle XVII, on es veu perfectament aquest mateix fet: Maria està en segon pla i Josep en primer pla, està jugant amb el nen Jesús, que està amb un gos. És tota una representació de la cura que té Josep amb el nen Jesús.

Hi ha dues d'aquestes postals que m'han cridat l'atenció. Una, que deu ser del segle XV, on es veu la Mare de Déu en el centre, una mica a l'esquerra, i el nen Jesús que està aprenent a caminar –amb aquells caminadors que hi havia abans– amb dos àngels que li ensenyen a caminar. I en el fons es veu sant Josep que està cuinant. Està amb una cosa que sembla una paella i està cuinant.

I una altra que també m'ha cridat l'atenció és del segle XIV, que formava part d'un Llibre de les Hores, i on es veu la Mare de Déu estirada al llit i, als peus, hi ha sant Josep amb el nen Jesús als braços, amanyagant-lo. La Mare de Déu està estirada al llit, però no reposant, sinó asseguda, està llegint un llibre que suposo deu ser el llibre de l'Escriptura. És bonic veure aquesta alteració de rols que avui en dia tendim a subratllar.

Però també m'ha recordat la manera de fer de sant Francesc d'Assís. Si un dia us vaga, llegiu la Regla Butllada, que en diem nosaltres, en el capítol sisè, que és el centre de la Regla. I allà diu que els frares tinguin la sinceritat de dir-se uns als altres les seves necessitats, que no s'amaguin les necessitats, que les diguin. I diu: "perquè si una mare cuida i estima el seu fill, amb molta més raó un frare ha de cuidar el seu germà". La imatge és una mare. Podríem dir que per a sant Francesc no n'hi ha prou en ser germà. La plenitud del germà és assumir un rol matern. Això ho trobem fins i tot a la Regla dels eremitoris, on sant Francesc descriu la vida de la comunitat i diu que dos frares faran de fills i dos de mares. Les mares cuiden del menjar, d'anar-lo a buscar... i els fills els "fills" es dediquen a la contemplació. I diu que al cap d'un temps es canviïn els papers. I el mateix sant Francesc té una carta que s'ha conservat  feta directament per  ell, i diu: "Fra Lleó, et parlo com una mare al seu fill..." Per tant, podríem dir que el germà evangèlic que diu sant Francesc, és un germà que fruita i té els valors maternals. Té els valors maternals.

I la imatge que té sant Francesc, lògicament, és la de Natzaret, aquell lloc en el qual Pau VI hi descobria dues qualitats bàsiques, a part dels problemes que va passar aquella família, que no sabien on reposar per néixer el bon Jesús, van ser perseguits, van haver de fugir a Egipte, i un dia que Jesús va desaparèixer al temple... per tant, problemes no els hi faltaven. Però Pau VI subratlla molt l'ambient de la família de Natzaret. I hi ha dues coses que subratlla el papa Pau VI. Primer, el treball. Jesús era el fuster del poble i ajudava el seu "pare". El treball, l'amor al treball ben fet, dirà el papa. I segona cosa, l'estudi. Perquè Jesús va aprendre a llegir, que era una cosa que en aquella època no se sabia massa. Recordem que més tard quan va anar a Natzaret, li van donar el Llibre de la Llei i ell va llegir. Sabia llegir hebreu, que no era una llengua parlada. Per tant, treball i estudi, i uns ulls ben oberts tenia Jesús, en el seu entorn. No vivia als núvols, no vivia gens als núvols. En el seu parlar es veu tot l'ambient de Natzaret: les gallines, els bens, els animals... com es feia la sembra, com es pescava... tota la vida de Natzaret surt a les paràboles, surt a les seves predicacions. Jesús va viure profundament a Natzaret.

Per això el papa Francesc proposa, com a model per tota la humanitat, no una fàbrica, no un exèrcit, sinó una família, "Fratelli tutti", la gran família de la humanitat, que té com a tipus aquest temple de pura simplicitat de Natzaret.

Però, perquè això sigui així, jo he de deixar que Jesús estigui en mi, creixi i s'enforteixi. Depèn de mi, d'obrir-li la porta, deixar-lo créixer, ajudar-lo a enfortir-se en mi.

 Homilia Sagrada Família (27 desembre 2020)
Fra Jacint Duran

 

Cap comentari: