EL PERIODISTA

                                             

Hi ha un periodista de Sarajevo que es diu Boban Minic. Va estar en la Guerra dels Balcans que durà del 1991 fins el 2001.  Ell diu taxativament: “La responsabilitat principal de la guerra que va destruir Iugoslàvia va ser dels periodistes”. La raó d’aquest periodista donant la culpa als mateixos periodistes és, sobretot, la tendència, en aquest mitjà de comunicació, a fer una caricatura cruel de l’altre, demonitzant-lo, ridiculitzant-lo, fent una paròdia de l’altre. En definitiva: barrejant notícia i interpretació.

Això ens ho trobem ara contínuament a les notícies. El fet que s’escullin unes notícies per deixar-ne d’altres, ja és un primer i molt important sedàs. El dedicar primeres pàgines o grans titulars a unes i relegar d’altres a simples enunciats, és un altre sedàs. El donar barrejats notícia i valoració n’és un altre. Hem de ser molt prudents a l’hora de llegir, d’escoltar o de veure notícies. Perquè en la realitat no sols passa allò que es diu pels mitjans. La vida és infinitament més rica.

També perquè el que el diari posa en primera pàgina potser no té més importància que la de figurar en un petit requadre. I, finalment, perquè el que els mitjans valoren com un progrés o un retrocés, és només la seva opinió, no és gens objectiu. Cal que contrastem i ens fem la nostra opinió de les coses. Cal saber escoltar les notícies i llegir els diaris. Sobretot quan l’horitzó del que partim, a partir de la fe, fa canviar radicalment la perspectiva del que és important, del que no ho és, del que és retrocés i del que és un avenç.

El Papa ho deia als presidents de Càrites : “Cauen les borses: gran commoció, primeres pàgines, gran preocupació. Es mor gent de gana: ja és normal, cap preocupació, cap titular”. I com això moltes coses.

En temps de Moisès, Egipte era un centre amb gran vitalitat i vida. Se sentien totes les veus i notícies. Però, només Déu, El qui hi és, va escoltar no les grans notícies, sinó que li va arribar el clam dels oprimits, dels esclaus. I baixà a alliberar-los. Dirà sant Pau: “Tot això era un exemple per a nosaltres”.

 A Jesús també li venien amb notícies muntades on una injustícia, com la que es narra executada per Pilat, ja era narrada barrejada amb la interpretació: aquells galileus que la patiren eren pecadors. El mateix quan expliquen la caiguda de la torre de Siloè on moriren vuit homes. Jesús separa fet d’interpretació i interpel·la els seus interlocutors, situant-los davant la seva pròpia responsabilitat. Els vol treure de la irresponsabilitat de parlar, de murmurar dels altres i enfrontant-los amb ells mateixos.

Deia el periodista de Sarajevo que la responsabilitat de la Guerra dels Balcans era dels periodistes. Era dels qui tergiversen notícies, amaguen d’altres i, en canvi, remarquen d’altres que enfronten i desperten sentiments d’odi. Que diuen el que passa amb to de neutralitat i hi barregen les seves valoracions.

Per això hem de ser prudents a l’hora d’escoltar notícies, cal completar-les. No fer-se’n ressò acríticament esdevenint una simple cadena de transmissió. Tenim una greu responsabilitat quan ens arriba una notícia. És davant  la pròpia responsabilitat que ens vol posar Jesús.

Això mateix passa amb les relacions més pròximes de família, de veïnat, de poble... Abans de fer de cadena de transmissió cal que ens posem davant Déu. Adorar, descalçar-nos davant d’Aquell que és, que hi és. I sentirem com ressona la seva veu i ens farà veure les coses de forma molt diferent. I mirar en la direcció que Ell mira: l’altre, el qui pateix.