La lluna, la veiem variar en les seves fases. Tanmateix,
malgrat que la vegem variar, la lluna té una part oculta que mai no veiem. Roda
a l’entorn de la terra, però sempre mostra la mateixa cara. Hi ha una part
oculta que no veiem.
Semblantment, tota la realitat té una part oculta a què
no tenim accés. Una part oculta no necessàriament fosca. I no es tracta
simplement d’una part, sinó que allò que ens és inassequible és el seu nucli,
el centre. Tot està submergit en el no-coneixement. Això no vol dir només que
la part oculta sigui tot un conjunt de problemes que poc a poc la ciència va
revelant, sinó que tota la realitat està submergida en el misteri. No és fàcil
trobar qui ho visqui així. Més aviat veiem la realitat d’una manera lineal.
Molt pragmàtica. Banal. Desencantada. És vista d’una manera intranscendent: com
un problema a resoldre, a manipular; no com un misteri a admirar. Costa trobar
capacitat d’admiració pel tot. Costa que es vegi el tot com un profund misteri
en què estem immergits. No es tracta simplement d’una admiració més o menys estètica,
sinó de quedar ferit pel que és, pel fet de ser. Podem anar comprenent-ne
parts, però el fet de ser ens incumbeix tant, que no podem prendre distància
per analitzar-lo.
I això passa especialment amb les persones i, malgrat
tot, amb quina facilitat pontifiquem sobre el que l’altre pensa, fa o diu. Amb
quina facilitat em redueixo a mi mateix a quatre necessitats. Ni a mi mateix
m’escolto i, així, continuo sent un desconegut per a mi mateix. La part oculta
de la realitat de l’altre, de mi, no és percebuda. O, si és percebuda la part
oculta de l’home, l’etiquetem com a part fosca. De fet, quan parlem de la part
oculta de les persones, en parlem com la “part fosca”, tenebrosa. La relacionem
amb la maldat, no pas amb la bondat.
Aquesta actitud és la que queda dibuixada en el diàleg
entre Pilat i Jesús. Davant seu, Pilat no veu Jesús, no vol veure “algú”, sinó
que té un “problema”. Quan Pilat vol saber qui té al davant, pregunta “quin mal
ha fet?”, per així poder treure’s del davant la persona i concentrar-se amb el
problema. Pilat volia accedir a la part oculta de Jesús, que per a ell és la
part fosca: “Què has fet de mal?”, “per que t’han portat aquí?”
A l’Evangeli de Joan hi ha dues preguntes de Pilat que
no surten al text d’avui. En una, Pilat no espera resposta; a l’altra, Jesús no
respondrà. La primera pregunta que fa Pilat és al final del diàleg d’avui.
Jesús diu: “Jo sóc rei. La meva missió és ser testimoni de la veritat. Tots els
qui són de la veritat escolten la meva veu” i Pilat va respondre amb una
pregunta de la qual no vol resposta: “I què és la veritat?” i marxà. La segona
pregunta de Pilat a Jesús és: “d’ on vens?”. “Què és la veritat?” “D’on vens?”
Pilat, amb aquestes dues preguntes, està assenyalant la part oculta de Jesús
que s’irradia com un misteriós interrogant que envolta tota la seva persona. La
part oculta de Jesús no és la part fosca sinó un raig de llum que ens il·lumina
amb un silenci pregon que ens introdueix en la veritat.
La nostra part oculta, certament, és ambivalent i
moltes vegades fosca. Però és un lloc on hi pot habitar el Rei de la Glòria. La
nostra part oculta és misteriosa, capaç d’acollir la llum perquè és capaç de
l’infinit. És capaç d’acollir en si l’Etern. I és a través de l’acollida que la
seva part fosca resplendeix de llum, que no sols l’il·lumina a ell sinó que
esvaeix les tenebres de l’entorn. La nostra part oculta és fosca quan no deixem
que sigui la seu del Rei ressuscitat. La part oculta de la realitat, la dels
altres, la meva, és fosca quan no és il·luminada pel foc de la presència de
Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada