L’ALTERNATIVA
Un dels assessors més importants del govern dels Estats Units té aquesta frase que no fa massa que ha dit: “El món es regeix per la força i pel poder. Aquesta és la llei de ferro des de l’inici del món”. Aquestes paraules tan dures i que no deixen d’espantar una mica o molt, contrasten fortament amb el que sentim del profeta Isaïes. És totalment un contrast. Si aquest senyor deia que el món es regeix pel poder i la força i que és una llei de ferro, Isaïes diu: “Mireu el meu elegit, el meu servent. L’he enviat i porta la seva paraula sense cridar, sense alçar la veu, no es fa sentir pels carrers”. És una presència serena i discreta. És algú, l’enviat de Déu, que va pel món sense cridar, sense imposar-se a crits. I continua dient Isaïes: “No trenca la canya que s’esberla ni apaga el ble que vacil·la, però porta el dret fins a les illes llunyanes”. És algú d’una profunda serenitat però que porta el dret fins als límits del món. I continua dient: “T’he agafat de la mà i t’he fet llum del món per portar la llum als cecs, i deixar en llibertat aquells que estaven a les presons”.
Aquesta és la imatge que dona Isaïes al seu
servent i que el Nou Testament aplicarà, paraula per paraula, a Jesús. Jesús és
aquell que no trenca la canya que s’esberla, ni apaga el ble que vacil·la, ni
va pels carrers cridant, sinó que va pels carrers proposant, portant la pau.
Jesús tindrà la gran experiència que avui ens
posa la litúrgia, l’experiència més profunda que és el seu bateig. Jesús veu el
cel obert, diu el text de Mateu. No com nosaltres, que veiem les coses
tancades, fosques. Ell veu el cel obert. I l’Esperit que davalla sobre Ell, i
la veu del Pare: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”.
Del misteri del bateig es revela el misteri que
nosaltres, els cristians, de vegades no tenim suficientment en compte: el
misteri de la santíssima Trinitat, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Aquest
misteri profundíssim que ens mostra la realitat de Déu que desborda tot
coneixement, que desborda tota capacitat d’entesa. Com diu sant Agustí, “si ho
entens, no és Déu”. Déu queda sempre més enllà de qualsevol pensament. Déu
queda més enllà de qualsevol paraula. Déu queda més enllà de qualsevol
pensament nostre.
Per això podríem dir que avui els textos de la
litúrgia ens presenten una alternativa: o fem cas d’aquest senyor que diu que
el que governa el món és el poder i la força i que hi ha una llei de ferro, o
el que diu sant Basili del segle IV, que diu que “l’ànima humana és com un llac
d’aigües tranquil·les en les quals s’hi reflecteix el rostre de Crist”. Així
hauria de ser la nostra ànima. Hem d’optar per la força o per reflectir Crist?
Hem d’optar per agafar el camí que el Senyor ens proposa o la coacció i la
confrontació, que no simplement és entre nacions sinó que es troba en les
famílies, en els pobles, en totes les situacions... La Pau. Deixar ressonar
dintre nostre el que deia l’evangeli : “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en
tu m’he complagut”. Deixar que aquestes paraules ens transformin, ens asserenin,
i del nostre interior faci aquell llac d’aigües tranquil·les per ser
instruments de pau, instruments de concòrdia, de tendresa, de proximitat.
Homilia Festa del Baptisme del Senyor
Fra Jacint Duran
11 de gener de 2026
