Conec fa anys un Mosso d’esquadra. El conec des de petit, quan venia sovint
a Missa amb els seus pares. Fa uns anys va venir a missa acompanyat de Nelsa
Curbelo, que és de l’Uruguay, experta en bandes urbanes juvenils. Després de la
celebració vam estar parlant una bona estona. En aquell moment començaven a
sortir entre nosaltres les Bandes urbanes d’influència sud-americana entre
elles els famosos “latinkings”. És aquesta la raó per la qual es va establir
contacte entre la policia catalana i la senyora Nelsa que treballa a l’Equador.
Fa molt poc li han concedir el títol de Doctora Honoris causa per la
Universitat Ramon LLull, i està nominada per ser “Premi Nòbel de la Pau ” Nelsa Curbelo s’ha ficat
dintre d’aquestes bandes urbanes juvenils i ha desmuntant moltes d’elles. Per
tant, amb una gran constància i tossuderia, ha fet espais de pau en molts
llocs. I com els desmunta aquestes bandes? Ella, pel que he pogut entendre,
sobretot fa dues coses: primera ha
descobert en aquestes bandes, a part de ser tan destructives tenen, també, uns
gran valors a dintre. A dintre tenen un règim, unes normes tan estrictes, i tan exigents, que el que ha fet ella, és
agafar aquest valors, i estirar-los, treballar-los i encaminar-los cap a
d’altres llocs.
Després de valorar i d’estirar
aquest valors i de ser acollida dintre de la banda, arribava el moment més
crític: desarmar-se. La banda agafava i posava totes les armes sobre la taula,
dins d’un caixa; i venia la pregunta clau: i ara què fem? Ens manteníem i ens ajudàvem
a partir d’això, que ens donés d’ alternativa. Aquí venia la força d’ella,
perquè a través de l’ajuda, sobretot de l’Església, donava alternatives i
buscava alternatives: de treball, i de socialització i, fins i tot, de
pregària. En l’acte acadèmic en que
li van donar el títol de Doctora honoris causa, la que va fer la presentació va dir d’ella que havia fet
tot un itinerari de la pregària a la pau; ha creat una alternativa.
Per això crec que és important les dues coses: valorar el que tens al
davant, sigui el que sigui. Segona, presentar alternatives. Per això m’ha
agradat aquest matí que un polític, més aviat de l’esquerra, digués: “nosaltres
ens esforcem per deixar de fer una oposició a passar a ser una alternativa”. Passar
de fer oposició a passar a crear una
alternativa. Crec que és l’hora que els polítics, deixin simplement de fer
oposició, -que està molt bé-, però hem de crear no una alternativa com
diu ell, sinó alternatives, en plural. No estem en una alternativa, sinó
alternatives, que hauríem de construir entre tots, valorant el que hi ha al
davant. No n’hi ha prou amb la meva alternativa, he de valorar el que tinc al
davant. Encara que sigui el partit opositor té valors, sense els valors de
l’altre jo no puc construir una alternativa, i això és important i és el que
ens mostra la vida i el treball de la Dra. Nelsa Cubelo.
L’Església, certament, que no és un partit ni una ONG, ho hem de tenir molt
clar, hem d’ajudar a buscar alternatives. La situació actual és dificilíssima. I
per això, primer de tot com deia la Dra.
Nelsa cal saber escoltar els valors de l’altre, sense escoltar aquests valors
és impossible construir una alternativa. Per això el Salm que hem escoltat en
el Cant d’entrada al principi de la Missa diu: Senyor, de part vostra, el
cor em diu: “Busqueu la meva presència”, arribar davant vostre és el que vull;
Senyor no us amagueu. Aquest anhel està inscrit en cadascuna de les
persones, i a nosaltres els creients ens toca saber-lo escoltar, saber-lo fer
créixer, saber-lo expressar, saber-lo ampliar, donar-li rostre; hem de saber
fer pujar a l’altre com diu Jesús a una muntanya alta, que no es quedi a mig
camí, una muntanya ben alta a la que estem cridats i no simplement pujar a la muntanya alta, sinó entrar dintre del
núvol lluminós.
L’Església no és un partit ni una ONG, certament, és una comunitat on
hem de facilitar el trobament amb el Senyor Jesús, és aquesta la nostra
finalitat. I per això en aquesta comunitat és on ha de ressonar les
paraules del Pare: Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo! Escoltem-lo,
seguim-lo, que aquí es faci aquest trobament en la persona del Senyor Jesús. Que
certament podríem fer nostra la pregària del Salm d’avui que deia d’un manera
molt crua: Crec amb tot el cor, tot i que deia: “Que en sóc de dissortat”. La
fe no és fàcil, és pujar a la muntanya alta, és difícil, però també com Pere
podrem dir: Que n’estem de bé aquí dalt! O com el Salm: Vós em
trencareu les cadenes. Qui faci l’experiència de pujar aqueta muntanya alta
i trobar-se amb Jesús, aquest serà capaç, de veure el rostre transfigurat del
Senyor, des transfigurar la seva vida, i ser un element de transfigurar al món,
no tot en general, que això només li toca al Senyor, sinó en el lloc que som
cadascú, saber transfigurar-lo a imatge del Senyor ressuscitat. Ell és la
nostra alternativa que no hem de crear sinó que ens fa creador i ens obra a
escoltar-lo i acollir-lo en els altres.
DIUMENGE II DE QUARESMA – B -, 4 de març de 2012
(Gn 22,1-2.9ª.10-13.15-18; Salm 115; Rm8,31b-34;
Mc 9,2-10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada