Una altra vida a Mart?

 

Els Estats Units i algunes altres nacions, entre elles algunes europees, van fer i enviar un enginy a Mart, que es diu “Perseverance”. Ha arribat a Mart el 18 de febrer,  i ha començat a fer fotos d’una gran nitidesa. No és la primera vegada que s ‘envien coses a Mart. La finalitat de l'actual enginy és ben concreta, és saber si hi ha vida a Mart, o n’hi ha hagut. Perquè ja sabeu que dintre de Mart hi ha aigua, encara que la seva atmosfera és molt poca cosa i, per tant, la vida és molt difícil que hi sigui, però aquesta és la feina d’aquest enginy, saber si hi ha vida o n'hi ha hagut vida.

I hom es pregunta. A Mart no sabem si n’hi ha de vida o no n’hi ha, però l’altre dia algú em deien: “I a la Terra, hi ha vida?” Perquè certament que hi ha vida biològica , però vida, vida, de veritat, n’hi ha? Aquesta és la pregunta.

De fet, aquestes investigacions a Mart han portat a unes certes elucubracions i a projectes ben concrets. Fins i tot hi ha hagut un grup de gent que estan a Barcelona i a l’entorn d’institucions de per aquí, que han projectat de fer-hi fins i tot una ciutat, que es dirà Nüwa, que és el nom d’una deessa creadora xinesa. I es preveu que hi puguin viure un milió d’habitants, i això en pocs anys. I la finalitat, quina és? La finalitat és: “Per salvar la Terra cal entrar a l’espai”, deia un dels organitzadors. Més encara, es vol fer allí una espècie de prova per canviar la manera de viure dels humans, perquè no vivim com cal, i estem destruint-ho tot.

I hom es pregunta: S’ha d’anar a Mart per saber com hem de viure nosaltres? S’ha d’anar a Mart per preguntar-se si hi ha vida? Potser sí que cal anar a Mart, jo no dic que no s’hagi de fer. Però, i la vida d’aquí? I la nostra vida?

 A més puc preguntar: Hi ha vida després de la mort? És la gran pregunta de la humanitat i de l'home concret. Creiem que hi ha vida després de la mort? I certament que val la pena preguntar-se això perquè són molts segles que estarem morts, més que no pas els que estarem vius, per suposat. Però també cal preguntar-se: Hi ha vida abans de la mort? Vivim o no vivim, o simplement sobrevivim? Hi ha vida ara? Tinc vida? Pel cristià hi ha vida després de la mort, i hi ha vida abans de la mort. Però per trobar aquesta vida cal un canvi profund del cor. Com mai el futur de la humanitat depèn del canvi del nostre cor, i no del canvi del cor del veí, sinó del meu, del meu. O canvio jo o això no funciona. Per això és la conversió el que predica l’Església en l’època de Quaresma i tot l'any. El problema és  el cor de la persona humana, o canvia el meu cor o això no funciona, o ens anem tots en orris.

I no estic parlant del cor de l’altre, ni del d’aquell que està assegut ara al meu costat en el banc, sinó del meu. Jo he de canviar. Únicament jo. No he d’esperar la conversió dels altres. Soc jo. Jo he de girar-me, jo he de viure la vida del revés del que la visc perquè el pecat m’ha posat cap per avall. Per això Déu ha hagut d’intervenir d’una manera tan crua. Com di sant Pau: “Uns volen miracles”. Com ara, també volem ara diversió, volem xous, diversió... ho volem tot. Continua Pau; "altres volen saviesa", ciència, tècnica, "però nosaltres prediquem un Messies crucificat, escàndol per a uns i absurd per als altres”. "Déu ha volgut salvar-nos per aquest absurd", "escàndol per a uns, absurd per els altres". Ha volgut posar davant nostre el món a l’inrevés, o, millor al dret, perquè ens adonem que el mal ha posat el món cap per avall. Cal redreçar-lo.

I aquest Crist crucificat, aquest Messies crucificat, aquest Déu crucificat el lloem i el beneïm perquè és el mateix que ha ressuscitat. Ho llegim en l’evangeli de Joan en el capítol segon, on Jesús diu: "destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies" .L'evangelista continua dient: “Quan Jesús ressuscità d’entre els morts comprengueren aquestes paraules de Jesús i cregueren en Ell”. La resurrecció de Jesús és la llum que fa comprensible i fa  adonar-nos que hi ha una altra vida, ara,i per sempre. És possible una opció diferent del món que hem fet. Hi ha un altre projecte. El projecte està fet i realitzat en Jesús i proposat per a nosaltres.

Quan un veu el món,  la creu, sota la llum del ressuscitat, el mon es capgira, veu que el vençut és el qui ha vençut, que aquells que es creien triomfadors són els que han perdut, que els petits són els grans i que els grans són els petits. Viu el món tal com Déu el veu. Hi ha una altra vida, ara i per sempre, de la qual Jesús n’és la porta d’accés.

Sant Ambròs és un dels Pares de l’Església occidental més importants, mestre de sant Agustí, que va morir el 397, i va ser elegit bisbe fins i tot abans de ser batejat. Un gran personatge. I aquí voldria llegir-vos un text seu que mostra a algú que ha vist, ha viscut i ha palpat l’altra vida, aquesta vida que Déu ens posa tant a prop a través de Jesús. Diu així: “On hi ha el cor de l’home, allà hi ha el seu tresor. Ja que Déu és bo, adheriu-vos a Ell amb tota la vostra ànima, amb tot el vostre cor, amb tota la vostra força, per viure així, dins de la llum,  contemplar la seva glòria i fruir de la gràcia d’aquest goig sobrenatural. Adrecem les nostres ànimes envers Ell, unim-nos a Ell. Això sobrepassa qualsevol cosa que puguem pensar, imaginar... i proporciona la pau, una pau que ultrapassa tot sentit, tota expectativa. Aquest és el bé que ho penetra tot, vivim dintre d' ell i en depenem. Déu és l’únic bo”.

Homilia Tercer Diumenge de Quaresma
07/03/2021
Fra Jacint Duran

 

  

 

EL BON LLADRE

Fins l'any 1981, a l'estat francès era legal la pena de mort. L'any 1981 es va suprimir. I l'any 2005 passà a ser un dels articles de la Constitució Francesa. La guillotina és un invent de la Revolució Francesa, filla de la Il·lustració, va tallar colls a dreta i  esquerra durant bastant temps.

En el mateix segle XX va haver-hi gent que va tastar la guillotina. Entre ells hi ha un xicot, Jacques Fesch, que tenia vint-i-set anys. Aquest xicot va néixer el 1930 en una família bastant rica i benestant, molt consentit. Tot i tenir els diners que volia, ell, pel seu cantó es va anar embrancant en deutes. Es va casar, va tenir una filla, va deixar plantades a la dona i a la filla i es va anar endeutant. Tant, que al final va resoldre ell,  d'atracar un banc. El va atracar i, en el moment en què s'emportava els diners,  arribà la policia, va haver-hi un rifi rafe i, al final,  va disparar i va matar a un policia.

Primer anà a la presó i desprès fou condemnat a mort. Va passar tres anys a la presó abans no van complir la condemna a mort. Durant els últims mesos va fer un diari que s'ha conservat. El primer any d'estar a la presó va tenir una forta experiència religiosa. Diu així: "Sento un gran dolor en el cor que m'ha fet patir moltíssim...I, bruscament, en un instant, he rebut la fe. Amb una certesa absoluta, he cregut,  no comprenc com ho feia per no creure!. La Gràcia m'ha visitat. Una gran alegria s'ha apoderat de mi i, sobretot una gran pau. Tot s'ha tornat clar en un instant".

Fixeu-vos que comença per un gran dolor, molt fort. Reconèixer el que ha fet. I s'obre la porta, i a l'instant ve la fe, una fe lúcida que fa difícil comprendre com es pot viure sense fe, i una fe que li porta una immensa alegria i una immensa pau. Tot es torna clar.

Ell mateix, en el seu dietari, ens diu que malgrat tot s'obre sota els seus peus l'abisme d' una gran temptació. Diu: "en aquell moment hi havia dues coses que podia fer, o revelar-me o viure com un monjo a la presó". Fins i tot en aquell moment tant lluminós, tant ple de pau, podia refusar la fe. Va optar pel segon, per viure com un monjo a la presó. I tenim el seu dietari en què descriu la seva experiència, experiència que va ser acompanyada pel capellà de la presó, pel seu advocat, convertit de feia poc, i per un parent de la seva dona. La seva vida canvià absolutament i l'experiència cristiana, mística fins i tot, brolla d'aquests textos que vaig poder llegir i que són d'una gran bellesa.

Es va reconciliar amb la seva dona i es va casar per l'Església. L'any 1957, el dia 1 d'octubre, festa de santa Tereseta de l'Infant Jesús que a ell tant li va impressionar, va morir, el van matar, va anar a la guillotina.

Tant van impressionat els seus textos i la seva experiència que l'any 1993, l'arquebisbe de París va començar el seu procés de canonització, que està obert.

Voldria subratllar un punt. Quan es presenta la fe es presenta com un diàleg, proposta. L'home sempre, sempre pot refusar la fe. Pels textos de Jacques que jo he llegit, podria ser que no fos la primera vegada que sentís la crida de la fe. I, nosaltres mateixos, moltes vegades sentim, i moltes vegades preferim revelar-nos i tancar la porta, i Déu es retira. Perquè la relació entre l'home i Déu és una relació d'aliança. Déu surt a l'encontre, és el primer, però sempre proposa, no imposa. És el que a la Bíblia s'anomena l'Aliança.

Aquest any la Quaresma ens presentarà les aliances que fan com  un fil conductor en  tota la història de la Bíblia: avui la de Noè, després la d'Abraham, la de Moisès, la de Josué, i la gran aliança, la nova aliança, en Crist crucificat i ressuscitat.

Avui la litúrgia parla de l'aliança de Déu amb Noè i la seva família, però no només amb ells, sinó amb "els vostres descendents" i, a més, diu: "amb els ocells del cel, les bestioles de la terra, els animals feréstecs i els animals domèstics". Tots els animals, amb els humans , amb tota la creació. És una aliança per a tots. I, fins i tot, va més enllà.

El text de la segona lectura ens presenta que l'Aliança és la que fa Jesucrist fins i tot amb aquells que "es van resistir a creure, en temps de Noè" i en tots els temps. Diu de Jesús ressuscitat el text del Credo, el curt: "I davallà als inferns". I és el que diu avui el text de la Primera carta de sant Pere. Jesús, "el just, morí pels injustos, per portar-los a Déu, i anar a les ànimes, als esperits empresonats a proclamar la seva Bona Nova a aquells que s'havien resistit a creure". O sigui, després de la mort, fins i tot, aquells que eren abans, aquells que seran després, aquells que han conegut, aquells que no han conegut Jesucrist, es trobaran amb Jesucrist, oferint-los la possibilitat d'una vida nova, d'un sí etern i per sempre. Perquè Ell ha sigut el que ha dominat la temptació, l'ha vençut i ens ensenya a vèncer-la.

Si anéssiu un dia a París i anéssiu a l'església del barri on era Jacques Fesch, trobaríeu una imatge curiosa, una imatge del bon lladre amb la cara de Jacques. Segurament que tots nosaltres estem en el bon i el mal lladre, però Jesús hi és i ens demana d'optar per una manera de ser o d'una altra, vèncer la temptació per participar en el mateix camí de Jesucrist fins arribar al Paradís. "D'aquí a cinc hores veure Jesucrist" Amb aquestes paraules acaba el dietari de Jacques Fesch . Aquesta és la seva esperança que ens crida a compartir.

Homilia Primer Diumenge de Quaresma
21/02/2021
Fra Jacint Duran