dijous, 12 de juliol del 2012

JESÚS AJUDA A UNIR LES RELIGIONS





Cada any, a la ciutat d’Esparraguera, es fa la representació de la Passió. Crec que fa segles que es fa, però aquest any han tingut una bona pensada i, abans de començar les representacions de la Passió, han organitzat quatre conferències sobre Jesús. Les ha organitzades un senyor que es diu Joan Hernández que pertany a l’Institut de Teologia, professor i membre de la Taula de Diàleg Permanent de les Religions; ha fet quatre conferències sobre la manera en què les diferents religions veuen Jesús. Primer des del budisme, després des del judaisme, des de l’islam  i finalment des del cristianisme. I diu una frase curiosa: “La figura de Jesús pot ajudar a unir les religions”. I jo no ho diria com a possibilitat futura, sinó en present: La figura de Jesús ajuda a unir les religions.

Les trobades de totes les religions a Assís per pregar i dialogar conjuntament són una  iniciativa del Papa Joan Pau II seguida per Benet XVI. Totes aquestes trobades es fan entorn de la ciutat de Sant Francesc. Però, és sant Francesc qui motiva la trobada? No, Sant Francesc és un sant que transparenta tant Jesús que, sense dir-ho, és Jesús qui convoca.

I si un va mirant cada una d’aquestes religions que es presenten en aquestes quatre conferències a Esparraguera i pregunta, per exemple, al budisme trobarà molts estudis de monjos budistes sobre Jesús. Ja fa molt de temps que els budistes s’interessen per la persona de Jesús: pel què diu, per la manera d’actuar, Jesús fascina. És com el que hem trobat avui en l’Evangeli: Qui és aquest? S’estranyen, Jesús interroga, i els budistes ho estant fent molt últimament.  Sobretot m’agrada el llibre del Dalai-Lama fruit d’una trobada que es va fer a Anglaterra sobre diferents passatges de l’Evangeli comentats pel màxim representant del budisme tibetà. És un text no simplement fet amb respecte, sinó intentant d’aprendre d’una persona que sempre sorprèn que és Jesús.
No simplement en els budistes, sinó també en els jueus (que fa bastant de temps han superat la confrontació amb el cristianisme) hi ha grans pensadors, teòlegs i exegetes, que s’interroguen per la persona de Jesús. Si llegiu el llibre de Benet XVI sobre Jesús, els dos volums, moltes vegades el Papa fa servir exegetes i pensadors jueus que s’han interessat per la figura de Jesús. Fins i tot un dels pintors de renom del segle passat, Marc Chagall (1887-1985), jueu, pintà moltes vegades sobre Jesús. Algunes de les pintures més belles que s’han fet en el segle XX sobre Jesús són de Chagall. També ho veiem en Martin Buber (filòsof, teòleg i pedagog, 1878-1965) i d’altres pensadors jueus. Jesús interessa.

I si mirem en el món musulmà igual. En els orígens mateixos de l’Alcorà, trobareu que Jesús és anomenat el Messies, Fill de Maria, Aquell que Déu creà de nou en el ventre de Maria verge i que és el qui ha de venir als darrers temps a jutjar a tota la humanitat. Jesús uneix, perquè interroga. I no simplement en el món que anomenem de les religions. Cada vegada va creixent més a Europa tota una sèrie de pensadors, escriptors i periodistes que veuen en el cristianisme un dels pocs referents seriosos de l’actualitat europea. Fins i tot hi ha un dels periodistes que s’anomena  “catòlic no creient”. Són agnòstics, són, fins i tot, no creients; però que veuen amb gran simpatia el cristianisme i fins i tot el mateix Papa, que anomenen un dels pocs pensadors amb personalitat de l’actualitat. I tot en referència a Jesús de Natzaret. Jesús és un dels pocs punts referents, seriosíssims de la història de la humanitat i, per a nosaltres, el referent fonamental.  Tots aquests han fet el que van fer els contemporanis de Jesús: meravellant-se, escoltant-lo.

I moltes vegades els cristians ens perdem per les branques parlant d’aquí i d’allà, i no ens aturem a pensar que el nostre tresor és un, Jesús de Natzaret, del qui se’n deriven molts altres tresors, però tot s’aguanta d’un Tresor que és Jesús de Natzaret.

Els cristians no valorem el nostre Tresor i, a vegades, fem un conglomerat de tot el que sentim d’Ell i no acabem d’entrar en el misteri de Jesús. O pitjor encara, fem de Jesús una espècie de representant de la religió sui generis i li pengem totes les afirmacions d’aquesta religió general inventada, o de la filosofia i saviesa, sense adonar-nos de la personalitat i de la força de la figura de Jesús. Qui som els cristians? Els cristians som una comunitat que Jesús crea, ho dic en present, crea. Si anem al principi de l’Evangeli, Marc, com comença? Jesús convocant els deixebles. Jesús no apareix quasi mai tot sol en els evangelis, Jesús convoca. Nosaltres som aquesta comunitat, convocada i volguda per Jesús, i reunida de nou després de la Resurrecció. Perquè nosaltres som la comunitat que té Jesús per mestre, però mestre vivent, ressuscitat, que com deia Sant Pau: En el qual habita la plenitud de la divinitat. O com diu l’Evangeli de Sant Mateu: L’Emmanuel, el Déu amb nosaltres.

Crist ressuscitat, vivent, ens convoca i és el que crea la nostra Fraternitat, la nostra Comunitat, aquesta, la d’avui. Però com? Doncs seguint el que diu l’Evangeli d’avui. Primer de tot almenys hauríem de tenir la capacitat de la gent contemporània de Jesús i dels budistes, i dels musulmans, i de tots aquells que, quan veuen Jesús, el primer que fan és interrogar-se. Ens interroguem quan escoltem Jesús? Què vol dir tot això? S’estranyaven. Ens estranyem davant de la persona de Jesús? Més encara, com diuen els seus contemporanis, no simplement ens diu coses noves, sinó que parla amb autoritat. I hauríem de fer no com els seus contemporanis només, més encara, com els dimonis! Que fan els dimonis? Què diuen els dimonis? Per què et fiques amb nosaltres Jesús de Natzaret, és que véns a destruir-nos? Doncs això és el que hauríem de sentir quan tenim Jesús al davant, per què et fiques amb mi? I hauríem de sentir que Jesús es fica amb mi i ve a destruir-me, a destruir una part de la meva vida. Jesús s’hi fica, no solament per informar-nos, sinó que ens interpel·la, es fica amb nosaltres, tot destruint aquesta part tan fosca que habita en nosaltres. Si no veiem que Jesús es fica amb nosaltres, si no veiem que ve a destruir, és que no escoltem Jesús. I sobretot Jesús ens crida cadascú pel seu nom, diu: Vine, amb mi! Segueix-me!

Aquesta és la gran crida del cristià, Jesús es fica amb ell, ve a destruir la presó que ens hem construït, i ve a fer que tota la vida s’aguanti sobre un sol punt: Jesús de Natzaret.

Ara, en l’Eucaristia, hem d’escoltar-lo i acollir-lo, perquè aquí succeeix el misteri més sublim: Crist ens convoca, ens parla, perquè hi és, perquè és vivent i ressuscitat.

DIUMENGE IV DURANT L’ANY - B -  29 de gener de 2012
(Dt 18,15-20; Salm 94; 1Co7,32-35; Mc 1,21-28)