GUARIT O SALVAT?

Durant un temps hi va haver un llibre que es va divulgar moltíssim i es pot dir que gairebé estava a totes les cases. També estava a tots els llocs oficials, no tant d’aquí sinó d’Alemanya. Era un lli

bre que havia escrit Hitler, on hi havia una tesi central: “Si veieu la natura i la resseguiu, veureu que el que impera a la natura és la força. Guanya el qui és fort sobre el feble”. I d’aquí treia la conclusió que, per tant, de la mateixa manera s’havia d’organitzar la societat humana , per la força. Era una aplicació de la manera de pensar de Darwin, el de la selecció d’espècies. Per tant, Hitler deia que si la natura obrava així, nosaltres havíem d’obrar de la mateixa manera. 

I això no és tan estrany en la història del pensament. Entre nosaltres moltes vegades parlem, raonem d’aquesta manera. El fort és aquell que venç i, per tant, el qui té raó. 

Aquesta manera de pensar no us penseu pas que ens sigui tan estrangera. A tot arreu, en els treballs, a les famílies, a les agrupacions..., la recerca del poder i de la força per imposar-se és molt present.

Aquí hi ha un punt important de la nostra fe: no es pot traspassar el que passa en el món animal al nostre. És molt maco veure les coses bones dels animals, jo no dic el contrari, però això no és aplicable a la vida humana. Entre la natura normal i la vida humana hi ha un clec molt gran. Estem en una altra dimensió. I si no admetem aquesta altra dimensió farem del nostre entorn una presó. 

Aquest clec és molt important i és el que Naamán el Siri, que ha estat guarit per Eliseu, afirma d’una manera molt forta. Diu: “D’ara endavant no oferiré holocaustos a cap altre Déu sinó sols al Senyor”. Aquesta és l’afirmació primera de la nostra fe. Què està dient? Que creiem en un sol Déu, creador del cel i de la terra. Per tant, no estem en mans del caos, no estem en mans del buit, no estem en mans del sense-sentit. Estem en mans de Déu, que és creador del cel i de la terra. Hi ha un misteri incomprensible en el mon, en mi... : Déu . Per tant no és tan aplicable fàcilment el món de la selva a la societat, el nostre mon humà. Aquest clec l’hem de fer.

L'origen de tot és fet per una ment bona, que és Déu. I la finalitat de tot és Jesucrist. San Paut a la Carta de Timoteu, diu: “I pensa en Jesucrist, del llinatge de David, que ha ressuscitat d’entre els morts... Aquesta és la nostra fe”. Per tant, qui tindrà la victòria última en el món, en la història? No la tindrà la força, la imposició, la dictadura..., la tindrà Jesucrist, que ha vençut la mort, ha vençut el pecat i ens ha obert el camí de la vida.

Sant Pau diu a: “Si morim amb Ell, viurem amb Ell”. " Si som constants en les proves, regnarem amb Ell. I si el neguem, Ell ens negarà". Però Pau segueix, i aquí ve el trencament en la manera de pensar normal: “Si el neguem, Ell ens negarà, però com no es pot negar a Ell mateix, es mantindrà fidel si nosaltres li som infidels”. Aquesta és la manera de fer de Déu, que no està en línia recta amb la naturalesa, és creador de la naturalesa però no fruit de la naturalesa. Per tant, "si no li som fidels, Ell es manté fidel".

A l’evangeli, Jesús diu al leprós que ha guarit i és l'únic dels deu que ve a donar les gràcies: “Ves-te’n, que la teva fe t’ha salvat”. Tots els altres leprosos s’han guarit, i ell també, però una cosa és guarir-se i l’altra és salvar-se. Quan parlem que no estem al mateix nivell de la naturalesa estem dient que hi ha una diferència. Un gat, un gos, un lleopard, poden estar curats però no salvats. La salvació és de la persona humana, és del reducte més profund de la nostra ànima. No n’hi ha prou en què les coses ens surtin bé, no n’hi ha prou que tinguem bona salut, no n’hi ha prou en què tots els comptes ens vagin bé. És la salvació del nostre Déu el que porta la novetat a les nostres vides. Tant de bo que sabéssim acollir-la amb un cor ben generós i recolzar la nostra fe en la seguretat de la salvació. 

Homilia Diumenge XXVIII durant l’any 

Fra Jacint Duran

12 d’octubre 2025