dimecres, 13 de gener de 2021

Mirar i sentir-se mirat

 

Poques coses són més boniques que un somriure. Un somriure pot alegrar un dia. Un somriure és com una porta lluminosa oberta. Però pocs somriures es poden veure avui a nostre assemblea. No perquè esteu enfadats, és perquè no es veuen. Hem quedat amb la boca tapada, no es veuen. La mascareta. Què és el que es veu? Els ulls. I els ulls poden ser molt expressius. Fins i tot diem: "Hi ha mirades que maten". Hi ha mirades de menyspreu, que no necessiten la boca. Hi ha mirades fredes.  Hi ha mirades que et miren i no et veuen perquè estan als llimbs o estan fent zapping en el seu cervell, mirades que no veuen. Hi ha mirades tendres, acollidores, amoroses. La mirada és profundament humana i expressiva.

La mirada és una categoria que els homes tenim molt endins, tan endins que quasi la defineix. La persona humana és algú que estranyament se sent mirat, encara que no hi hagi ningú. La persona humana és aquella realitat misteriosa, entre d'altres coses, però diria d'una manera especial, que se sent mirada, com si algú el mirés. I aquest sentir-se mirat, gairebé  ens constitueix. I de vegades ens posa molt nerviosos. Avui dia vas pel carrer i hi ha tantes càmeres, tantes fotografies... A mi em posen a cent. Per què ? Perquè d'alguna manera mostren una realitat molt més profunda: ens sentim mirats. I aquest sentir-nos mirats no és sempre còmode, al revés, a vegades és dolorós.

Hi ha un llibre a la Bíblia, d'una gran bellesa i duresa, que és el llibre de Job, i que fa unes pregàries que estan al llindar de la mateixa blasfèmia. Diu a Déu: "Aparta de mi la teva mirada, espia dels homes, que em pugui almenys empassar un moment la saliva sense que Tu em miris". Una expressió molt dura la de Job en aquesta pregària. Però és aquesta la sensació que tenim, com si "la mirada de Déu ens escrutés les entranyes", diu la Bíblia. La mirada escrutadora de Déu. Tant és així que hi ha una llibre de Jean-Paul Sartre, que alguns diuen que és el primer llibre que s'ha de llegir per introduir-se al pensament d'aquest pensador una mica corrosiu, que es diu "els mots",  les paraules (em sembla que s'ha traduït així al català), on ell descriu la seva infantesa. Allà descriu el moment en què va començar el seu ateisme:  nen, encara, després d'haver fet una malifeta, de cop i volta se sent profundament mirat. Diu: "aquesta mirada me la vull treure de sobre, no la vull". I serà la lluita de Jean-Paul Sartre a través del seu esforç filosòfic i literari. No sé si se'n va sortir. La mirada escrutadora que pesa sobre nosaltres.

La Paraula de Déu no simplement es queda amb el que diu Job. Un text del llibre dels Nombres i després els salms , ens fa veure la mirada de Déu des d'una altra perspectiva. Diu: "Que el Senyor giri el seu esguard vers tu i et doni la pau". Per tant, és un esguard que dona pau. "Que giri el seu esguard i et beneeixi. Que et faci sentir la claror de la seva mirada". La mirada de Déu, en aquests altres textos de la Bíblia que són la majoria, és una mirada portadora, creadora de pau. I això el llibre dels Nombre ho posa en boca d'Aaron, en el moment de beneir a la comunitat israelita.

I aquesta mirada per a nosaltres els cristians queda aprofundida i  concretada en la mirada de Jesús. Els textos dels evangelis que ens parlen de com Jesús mira, cal meditar-los, cal visibilitzar-los, cal interioritzar-los.

És curiós que els textos que m'han vingut a mi al cap són textos en què Jesús no mira des de dalt, sinó normalment mira des de baix. La mirada tan bonica que expressa quan hi ha l'adúltera: la dona està dreta i Jesús està agenollat dibuixant a terra. I el text del capítol 8 de sant Joan diu: "Jesús, alçant els ulls, (per tant, mira des de baix) la mirà i li digué: ningú no t'acusa? No. Doncs jo tampoc no t'acuso. Ves-te'n i no pequis més". La mirada des de baix. Com és la mirada de Jesús rentant els peus als deixebles, mira als deixebles des de baix. "Jesús  alçà els ulls i digué: "baixa Zaqueu que avui em cal restar a casa".

Com és la mirada d'aquest temps de Nadal en què els ulls no poden mirar des de més avall, com un infant desarmat i a les nostres mans. Déu ens mira de més avall impossible.

Hi ha dos textos que són impactants. Un text del capítol segon de sant Marc en què hi ha un home que té la mà seca i Jesús pregunta als de la sinagoga: "Puc curar en dissabte?" I tothom calla. I diu el text: " Jesús els mirà un a un, indignat i entristit". Com podia ser aquesta mirada de Jesús, indignat i entristit per la seva duresa de cor? diu:"Estén la mà i va quedar guarit".

O aquella altra que resumeix totes, la de sant Pere després de les negacions, quan porten a Jesús presoner. Segons l'Evangeli de Lluc, Jesús es gira i el mira. Una altra mirada de Jesús.

I avui ens demana l'Escriptura assumir la manera de mirar de Jesús, que és la dels pastors, que després de veure una cosa tan insignificant, tan pobre, com una mare que dona a llum entre els animals, puguin sortir glorificant Déu, agraint el que han vist... són capaços d'entreveure la presència de Déu,

I és el que ens demana avui l'Escriptura, assumir aquesta actitud, obrint-nos a l'Esperit que envia Jesucrist que ens fa cridar "abba, Pare". Aquest Esperit de Jesucrist que l'Església Oriental diu que té la mirada del colom, de l'Esperit Sant. Que aquest mateix colom, aquest mateix Esperit que va fecundar les entranyes de la Verge Maria, fecundi també la nostra vida i transformi la nostra mirada.

Homilia Solemnitat de Maria Mare de Déu
01/01/2021
Fra Jacint Duran

 

 


 

Cap comentari: