dilluns, 20 d’octubre del 2014

L’ALTERNATIVA



Sant Francesc en una carta dirigida a tots als seus frares diu: “no retingueu res de vosaltres per a vosaltres, a fi que us rebi aquell que totalment se us dóna”. Per Francesc Déu és aquell que totalment se’ns dóna. Que vessa a la nostra falda una mesura curulla atapeïda, a desdir. Més encara es vessa ell mateix. I és això l’expressió més íntima del seu ser diví. Per això Déu vol, com diu Francesc, que no retinguem res de nosaltres per a nosaltres mateixos, Déu vol, que ens vessem, com ell, que ens oblidem de nosaltres mateixos, com ell. Que no retinguem res de nosaltres, com ell. És això el que ens fa semblants a Déu: la capacitat de no retenir, de vessar-se, d’oblidar-se, d’estimar. És no retenir res per ser rebuts per aquell que res no reté per a Ell mateix i se’ns vessa com una font inestroncable de vida.

Déu no vol de nosaltres ni poc ni molt, ho vol tot,  perquè ell no dona ni molt ni poc ho dóna tot. És l’únic Déu i Senyor, no n’hi ha d’altre. Per això quan Jesús diu: “ doneu a Déu el que és de Déu” i hom es pregunta: què és de Déu? I hom ha de respondre ben clar: tot! Si donem a Déu el que és de Déu, la pregunta és: i que queda per al Cèsar? I hem de ser ben clars: no res.

Aquí es tracta d’una alternativa entre dues maneres de viure. Una centrada en el Cèsar molt ben dibuixada per Jesús quan demana: “Ensenyeu-me la moneda del tribut”. Ells li ensenyaren una moneda romana:De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?” Li diuen:”del Cèsar”.  Aquí hi ha una alternativa de la vida: el diner i el poder. El diner amb la figura del qui té el poder, tot en u perquè són intercanviables el poder i el diner, tant ahir com avui. I com diu Jesús “No es pot servir a dos amos. O faràs cas d’un o en faràs de l’altre. No es pot servir a Déu i al diner”.

Quan Jesús ens diu:”retorneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu” La imatge del Cèsar és en el diner, aquí està la força del poder. El creient no condemna res i fins en veu la necessitat, però ho relativitza i fins se’n distància.  El creient no creu en la força del poder i el diner que la sap buida i font de frustracions, injustícies, violències. És una idolatria, com diu Pau, ja que es posa en el lloc de Déu i s’apropia dels bens que Déu havia fet per a tots els homes. I també avui...Així com la imatge del Cèsar és en el diner, en canvi Déu no té la seva imatge en el diners sinó en l’home, fet a la seva imatge i semblança, aquí Déu. En ell hi té posat el cor i aquí ens demana que nosaltres hi tinguem posat el cor.

Aquí hi ha l’altra alternativa”Retornar a Déu el que és de Déu”és reconèixer-lo com allò que és l’únic absolut i l’únic en qui trobem la vida i vida a desdir. Com diu Francesc:”no retingueu res de vosaltres per a vosaltres, a fi que us rebi aquell que totalment se us dóna”. I enlloc d’acumular monedes que porten la imatge del poder, enlloc de cercar en el poder l’ instrument necessari per la nostra vida cerquem d’ acumular germans que porten la imatge de Déu i és la fraternitat l’ instrument necessari per construir bondat, justícia i tendresa. L’alternativa és aquesta: o utilitzo els altres per obtenir el diner i el poder, o utilitzo el diner i el poder que pugui tenir per apropar-me a l’altre, per fer fraternitat per ajudar a aquell que ho necessita.
Obrim-nos a Aquell que totalment se’ns dóna, sobretot que ens rebi Ell que el nostre cor deleja. Fem-li un estatge i un sojorn en el nostre cor ell font de tot i creador de la fraternitat.

Qui se sent amb set de Déu, seduït, atret per Ell ,si es deixa portar, va seguint el camí de la llibertat, de la plenitud. Qui estima Déu és inquietantment lliure. Esdevé una escletxa per la qual l’esperança es fa present.