RELACIONS
TÒXIQUES
En les relacions humanes, hi ha unes a les que
anomenem “relacions tòxiques”, que són difícils, complicades, tòxiques. No
deixa de ser una cosa de vegades dura. La relació tòxica és com una boira que
s’escampa i que fa que el cor de la persona humana estigui ressentit, fosc,
tòxic.
En l’època de Jesús ens trobem que hi havia una
relació tòxica molt forta entre els jueus i els samaritans. L’any 722 aC., els
assiris deportaren la població que vivia al nord d’Israel i van fer portar tota
una altra població que no era originàriament jueva. Això feia que entre els
jueus, que es creien gent de sang pura, i els samaritans, que era gent
deportada, hi hagués molt mala relació. Tant, que en època de Jesús els
samaritans van agafar un sac, el van omplir d’ossos de morts, i pocs dies abans
de la Pasqua van tirar tots els ossos dintre del temple, cosa que feia que el
temple quedés impur i no es pogués celebrar la Pasqua. Aquell any no es va
poder celebrar la Pasqua perquè al fer això van declarar impur el temple. O
sigui, que la relació no era cap meravella, era una relació tòxica. L’evangeli de
Joan diu que la relació entre samaritans i jueus no era fàcil, era tòxica. I
això ens ho trobem en moltes relacions humanes. Hi ha moltes que són tòxiques,
que posen etiquetes, que fan mal...
Fixeu-vos que Jesús el que fa és intentar guarir
aquesta relació tòxica. Recordeu que un dels textos més coneguts de l’evangeli
de sant Lluc és el del Bon Samarità. Per tant, Jesús diu que els samaritans no
són tan dolents, sinó al revés. I veiem com Jesús demana aigua a una
samaritana, a una dona samaritana. Jesús vol desfer això. Jesús ve per treure
la toxicitat de les relacions humanes i fer-les transparents, respirables, que
no siguin tòxiques, que sapiguem mirar als ulls de les persones, que sapiguem
escoltar-les, que traiem el que és tòxic de les persones, que les sapiguem
veure amb els ulls de la fe.
Veiem com Jesús fa una cosa impossible a la seva
època. Aquest demanar a una dona i, samaritana. Jesús li demana aigua. És ell
qui demana aigua. És Déu que ens demana. És Ell que vol treure la toxicitat de
les nostres relacions.
L’aigua. Els israelites tenen set enmig del desert.
Som nosaltres que tenim set enmig del nostre desert. Estem en unes relacions
tòxiques, però també en unes relacions assedegades de proximitat, d’humanitat.
Jesús té set, diu el text, i demana aigua. La samaritana té set. Jesús a la
creu dirà: tinc set, sent gairebé la darrera paraula que diu. I, a l’evangeli
de sant Joan dirà que del seu costat obert per la llançada, sortirà sang i
aigua. Aquesta aigua que regenera, que surt del costat de Crist i dona vida.
Per això dirà Jesús: “El qui begui de l’aigua que tu
li dones tornarà a tenir set, però el qui begui de l’aigua que jo li donaré mai
més tindrà set i del seu interior brollaran fonts d’aigua viva que rajaran fins
a la vida eterna”. Aquest text té una força especial quan el connectem amb la
Carta als Romans. Fixeu-vos la força que té la frase. Diu sant Pau: “Quan
nosaltres érem dolents, Déu va enviar el seu fill i morí per nosaltres”. Quan
érem dolents, Ell donà la vida per nosaltres, no quan érem bons, no quan ens ho
vam merèixer. Déu actua, no pels nostres mèrits, sinó que actua per la seva
misericòrdia. Ell actua perquè estima, no perquè ens ho mereixem.
Podríem dir que Jesús ve a treure la toxicitat de la
relació humana i el primer en que ho ha de treure és la seva relació amb Déu.
Déu es mostra com aquell que estima però nosaltres no ho copsem. Déu és la font
d’aigua viva que dona vida i crea en nosaltres una font que raja fins a la vida
eterna.
Estem cridats, amb Jesús, a treure les toxines de les
relacions humanes. Hi ha tantes, tantes, que els cristians tenim el gran
treball de treure aquestes toxines, que les nostres relacions no siguin tòxiques
sinó transparents, serenes. Que sapiguem escoltar, acollir, fer un món en el
qual la font d’aigua viva brolli amb intensitat, amb plenitud, fins a la vida
eterna. Hem d’acollir Déu amb tota la seva grandesa i amb un cor ben agraït
perquè quan nosaltres érem pecadors, Ell ens ha donat la vida.
Homilia
Diumenge III de Quaresma
Fra Jacint Duran
